La primera referència escrita trobada dels balls de bastons a la Plana de Vic es remunten a la segona meitat del segle XIX. D'una banda, a Balenyà hi havia una colla de bastoners que per Pasqua anaven a ballar als masos mallencs per captar ous i llonganisses. D'altra banda, Casimir Ros, provinent del Bages i amic del rector Fradera, va ensenyar a ballar els bastons a un grup de joves mallencs, concretament el ball dels "Mongeters" i "el Pare no té pa". Al cap d'uns anys va deixar de fer-se, fins que el mallenc Ramon Redorta va decidir recuperar el ball i la seva música. D'entrada va reunir a les persones que havien ballat a Malla i tot seguit va voler aprendre a tocar el flaviol com s'havia fet tradicionalment en aquesta contrada. Per això va contactar amb el balanyenc Josep Prims, que li va ensenyar a tocar el flaviol i les cançons típiques. Després va trobar-se amb l'Àngel Bigas de Balenyà, qui li va ensenyar els balls que s'havien fet al seu poble, on ja no hi havia colla. A partir d'aquí, va poder muntar una colla de nens i poc després d'adults, que ballaven segons l'antic repertori de balls.