Avinguda de Francesc Macià
Granollers

    Vallès Oriental
    Avinguda de Francesc Macià, s/n
    Emplaçament
    A la zona d'eixample de Granollers
    135

    Coordenades:

    41.60076006683
    2.2873216068708
    440610
    4605696
    Número de fitxa
    08096 - 236
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Contemporani
    Noucentisme
    Popular
    Segle
    XX-XXI
    Desconeguda
    Estat de conservació
    Regular
    Moltes de les cases antigues han estat enderrocades i substituïdes en els darrers anys.
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Diversos propietaris
    Autoria de la fitxa
    ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo
    Jordi Piñero Subirana

    Carrer de l’eixample granollerí en la seva part desenvolupada cap al sud, seguint l’eix de l’antiga carretera de Barcelona a Vic. De fet, l’avinguda de Francesc Macià és un dels trams en què està dividida la carretera segons el nomenclàtor de carrers actual. De sud a nord, en el seu tram urbà està formada pels carrers Francesc Macià, d'Alfons IV, d'Anselm Clavé, Joan Prim i Primer Marquès de les Franqueses. L’Avinguda Francesc Macià, doncs, és el tram més meridional, que va des de l'avinguda de Prat de la Riba fins a l'inici del nucli urbà compacte.

    La Carretera forma l'espinada de la població i ha estat tradicionalment un dels vials de més prestigi. Per això algunes de les edificacions eren de de més qualitat que en els carrers adjacents, amb cases de veïns més altes, construïdes a la segona meitat del segle XIX i principis del XX, en sintonia amb els corrents arquitectònics del moment. En aquest tram més allunyat del centre, però, antigament hi predominava un tipus de casetes unifamiliars de caràcter popular, més baixes i senzilles, les quals s’alternen amb algunes torres burgeses d’estil noucentista i amb jardí, com la casa número 94, la casa Enric Deu Umbert o la casa Pius Anfres Martí (també coneguda com la Tela), que actualment acull el Museu de Ciències Naturals. Al costat dels edificis d'habitatges també n’hi havia d’altres de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i indústries. En els darrers anys, però, molts dels edificis antics s’han anat substituint. Els que encara es conserven i presenten un cert interès patrimonial són els següents:

    Cases número 50 (cal Curt), 52, 71, 75, 77 (1925), 86 (torre de llum), 88, 90 (torre).

    La carretera de Barcelona a Vic va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França.

    Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim. L’Avinguda Francesc Macià és la denominació actual d'un sector de l'antiga Carretera, i constitueix un dels principals eixos de la ciutat. Com és lògic, la carretera va començar a urbanitzar-se primer en els trams més propers al centre i progressivament es va anar estenent cap al sud. L’any 1914 el tram corresponent a l’Avinguda Francesc Macià es trobava en procés d’urbanització. Tradicionalment, molts granollerins han continuat anomenant aquesta via “la Carretera”.

    Hi trobem representats els principals corrents arquitectònics del segle XX.

    BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.

    GARCIA-PEY, Enric (1990). "Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura", a Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.

    GARRELL, Amador (1929). "Editorial", a La Gralla, Vol. 3, La Carretera i el mercat, Granollers.