Carrer de l’eixample granollerí en la seva part desenvolupada cap al sud, seguint l’eix de l’antiga carretera de Barcelona a Vic. De fet, l’avinguda de Francesc Macià és un dels trams en què està dividida la carretera segons el nomenclàtor de carrers actual. De sud a nord, en el seu tram urbà està formada pels carrers Francesc Macià, d'Alfons IV, d'Anselm Clavé, Joan Prim i Primer Marquès de les Franqueses. L’Avinguda Francesc Macià, doncs, és el tram més meridional, que va des de l'avinguda de Prat de la Riba fins a l'inici del nucli urbà compacte.
La Carretera forma l'espinada de la població i ha estat tradicionalment un dels vials de més prestigi. Per això algunes de les edificacions eren de més qualitat que en els carrers adjacents, amb cases de veïns més altes, construïdes a la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX, en sintonia amb els corrents arquitectònics del moment. En aquest tram més allunyat del centre, però, antigament hi predominava un tipus de casetes unifamiliars de caràcter popular, més baixes i senzilles, que s’alternen amb algunes torres burgeses d’estil noucentista i amb jardí, com la casa número 94, la casa Enric Deu Umbert o la casa Pius Anfres Martí (també coneguda com la Tela), que actualment acull el Museu de Ciències Naturals. Al costat dels edificis d'habitatges també n’hi havia de tipologia industrial per hostatjar petits tallers i indústries. En els darrers anys, però, molts dels edificis antics s’han anat substituint. Els que encara es conserven i presenten un cert interès patrimonial són els següents:
Cases número 50 (cal Curt), 52, 71, 75, 77 (1925), 86 (torre de llum), 88, 90 (torre).
