Carrer de Sant Josep de Calassanç
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Carrer que forma part de l’eixample granollerí en la seva part desenvolupada cap al sudest, en sentit paral·lel a l’antiga Carretera (actual carrer d'Alfons IV) i a la via del tren de França.
Tradicionalment hi predominava un tipus de casa construïda entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX. Eren edificis senzills, habitats majoritàriament per obrers, construïts entre mitgeres, de planta baixa, o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior. Presentaven una estètica urbana, encara que alguna podia conservar el seu aspecte rural. Al costat d'aquests edificis ja es van començar a construir les primeres cases de veïns amb alçades superiors. També hi havia alguns edificis de tipologia industrial per hostatjar petits tallers o indústries. En els darrers anys, però, la majoria de les edificacions antigues han estat substituïdes. Les que encara es conserven i tenen un cert interès patrimonial són les següents:
Números SENARS: cases 29-31 (planta baixa i pis), 41- 43-45 (conserva la porta tradicional), 47, 51, 53, 55, 57 (1931), 59, 75, 77, 97 (reformada), 121 (interessant les reixes i fusteria, el trencaaigües està decorat), 123 (reformada la façana).
Números PARELLS: cases 46, 50, 66 (conserva la numeració antiga), 68, 98-100 (1926, planta baixa i pis, decoració a les finestres de rajoles en blanc, blau i verd), 156, 158. A la cantonada amb Martí Grivé es troba la tanca d'obra de la casa Relats.
Història
L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim.
Pel que fa al carrer de Sant Josep de Calassanç, al darrer quart del segle XIX tan sols estava constituït per petits nuclis de cases al mig de la plana composada per hortes, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats, com és el cas de la tanca de la casa Relats. A principis del segle XX ja es trobava plenament urbanitzat fins a l’alçada del carrer del Foment. Antigament s’anomenava carrer d'en Lletjós, que era un conegut constructor de Granollers que va edificar en aquesta zona (GARCÍA-PEY, 1990).
Bibliografia
MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001). Arbres d'interès local de Granollers. Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.
GARCIA-PEY, Enric (1990). "Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura", a Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.
