L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de Can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim.
Aquesta casa està emplaçada a l'antiga carretera (actualment aquest tram és denominat carrer de Francesc Macià). El promotor fou Enric Deu, que la va encarregar a l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 1877 - la Garriga, 1937). Fou un arquitecte modernista i noucentista. Deixeble de Domènech i Montaner i de Puig i Cadafalch, va iniciar la seva trajectòria dins el modernisme per adoptar més endavant el noucentisme i per acabar en un art déco incipient. La major part de les seves obres es concentren entre Barcelona i el Vallès Oriental. En aquest cas es tracta d'una construcció de l'any 1929 que s'inscriu dins l'estètica noucentista, seguint el concepte de "Ciutat-jardí".
Maria Deu era una descendent del fundador de la casa Deu que hi ha a la plaça Perpinyà. Es va casar amb el senyor Ripoll i va tenir dos fills. Quan va quedar vídua va donar a escollir a les joves entre les dues cases. El fill gran va quedar-se la de la plaça Perpinyà (informació oral Sr. Eustaqui Margall).
