Avenc de l’Endaló
Rellinars

    Vallès Occidental
    L’accés pot fer-se des de la carena de la font de la Pedregosa i baixar pel mig del bosc fins trobar el forn, o bé des de la font de la Barbotera, pujar bosc amunt fins també trobar-lo. Només s’hi pot accedir a peu travessant del bosc i sortejant els arbres, les seves branques i els arbustos.
    Emplaçament
    Sector obaga entre la font de la Barbotera i la carena de la font de la Pedregosa
    454

    Coordenades:

    41.63905
    1.93728
    411492
    4610247
    Número de fitxa
    08179 - 481
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Bo
    Presència de nivells sorrencs
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Titularitat
    Privada
    08178A004000160000OH
    Autoria de la fitxa
    Marc Malgosa Montserrat, Joan Soler Gironès i Marc Samper Gispert

    Formació geològica singular. Es tracta d’un avenc situat a l’obaga que forma la carena de la font de la Pedregosa amb el torrent i, per la seva ubicació, es troba a l’est del terme municipal.

    Cavitat vertical perforada en terreny conglomeràtic de 21 m de fondària i 36 m de recorregut. La seva boca té un aspecte de triangle allargassat de 2 m de llarg, 80 cm d’ample al nord i només 25 cm a la canaleta sud de l’entrada, que dóna accés a una galeria en rampa descendent de 45º, de sòl terrós i una amplada que oscil·la entre 0,5 i 1,5 m. A continuació, un ressalt terrós de 2 m d'alçada permet arribar a una galeria alta (1,5 – 5 m), de sostre molt irregular i fons de còdols i terra. Aquest conducte té una amplada variable (0,6 – 1,5 m) i davalla en pendent de 35º fins un ressalt d'un metre, format per còdols encastats. Una mica més avall del ressalt s'obre un pouet de 4 m de fondària que comunica amb una galeria inferior d'uns 9 m de llargada que pel seu extrem sud acaba plena per sediments i, pel seu extrem nord, dóna a un pouet de 3,5 m al fons del qual, ple de còdols i fang, és el punt de màxima fondària (cota – 21).

    Les formes erosives i arrodonides del sector d'entrada i de la galeria inferior, més o menys emmascarades actualment per fenòmens de dissolució, suggereixen que l'avenc funcionà com a cavitat emissiva dins del conjunt del sistema càrstic de les fonts de Rellinars.

    Cavitat coneguda d'antic pels boscaters de Rellinars.

    Cap el 1964, el Sr. Antoni Gil va acompanyar Josep Maria Torras a la boca de l'avenc, el qual, junt amb els seus companys del Grup d’Espeleologia Subterrània (GES) del Club Muntanyenc Barcelonès (CMB) van portar a terme la primera exploració el gener del 1965.

    La primera topografia de l'avenc va fer-se el desembre del 1972, per part també de membres del GES – CMB durant els treballs que es van portar a terme per a la confecció del tercer volum del catàleg espeleològic de la província de Barcelona i que mai es va arribar a publicar.

    • Malgosa Montserrat, Marc; Samper Gispert, Marc i Soler Gironés, Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica, Ajuntament de Rellinars.
    • Mapa Topogràfic municipi de Rellinars (2021). Escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans”.
    • Montlló Bolart, Jordi. Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental), juliol 2019, Àrea de Cultura DIBA, Barcelona.