Aubreda o Albereda

Sant Martí de Tous

Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 8 d'agost del 1965. Amb motiu de la realització de la Carta Arqueològica l'any 1985, s'aprecià que el camí talla el turonet pel seu costat de migdia i que en aquest tall
erosionat hi surten restes de parets de pedra seca o unides amb fang, amb uns carreus molt ben reblits amb l'auxili de pedres més petites. Una de les parets arriba a uns 0'40 m d'alçada màxima, però les restants només conserven la seva primera filada assentada directament damunt la roca que, en algun sector, sembla retallada per tal d'anivellar el terra. També s'aprecià algun angle d'habitació. Es van detectar indicis de carbons i cendres en algun paviment tallat per tal d'ampliar el camí. Cal destacar l'absència de ceràmica pròpiament romano-imperial. Els materials recollits superficialment, són els següents: fragments de ceràmica ibèrica feta a mà, de pastes grolleres amb desgreixant de quars i decoracions
variades a base de cordons horitzontals aplicats a través d'impressions o incisions. Cal destacar una sèrie de fragments que són molt prims per aquest tipus de ceràmica, fragments d'àmfora ibèrica de la costa catalana sense coll i vora plana, amb fons cònic, de pasta bicolor i
bona cuita. També altres fragments de ceràmica ibèrica feta a torn, d'ús comú pertanyents a gerres de diferents tamanys, un fragment d'àmfora ibèrica amb dos grafits o caràcters ibèrics, i vores de ceràmica gris monocroma que imiten plats de formes campanianes. També molts fragments de ceràmica gris fosc amb vores planes de vasos tipus "kalathos", fragments de ceràmica Campaniana molt degradada, entre els que s'ha pogut classificar algun plat del tipus B de la forma 5 de Lamboglia i de la forma 31 en Campaniana A moderna, petits trossos amorfs de ferro i també un broc en ceràmica gris medieval, fragments d'àmfora de textura sorrenca.
Es tracta, probablement, d'un petit poblat o nucli d'habitacle d'època ibèrica, fonamentalment en la seva etapa final. Els arqueòlegs responsables de la revisió de la Carta l'any 1991, indiquen que aquest assentament a sofert en els últims anys diverses actuacions que han perjudicat el seu estat de conservació; per una banda s'ha fet un doble rebaix en un dels extrems per un hort, i en el vessant de migdia s'ha pogut constatar l'acció d'incontrolats que han
deixat part d'un dels murs al descobert.