Sant Pere de l'Erm

Sant Martí de Tous

Jaciment descobert per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis
Comarcals d'Igualada l'any 1976. L' àrea de dispersió ocupa una superfície aproximada d'uns 500 m2 a la part plana, sense comptar amb el pendent. Els materials aparegueren escampats en un replà a recer dels vents de l'oest i del nord-oest i al vessant d'un pendent, sense un ordre especial a causa de la forta erosió de les margues i argiles oligocèniques, a la pluja i a
les feines agrícoles posteriors. Tampoc es pogué apreciar cap mena de construcció, però, tant pels materials com per altres elements se suposa que devia haver-hi alguna cabana construïda amb matèries molt fràgils. L'aigua hi és a prop. Superficialment, aparegué abundant indústria lítica i una certa quantitat de fragments de ceràmica a mà, a més d'altres materials. Domina una indústria a base de sílex, però amb algun element de granit, algun esclat calcari,
uns trossos de destral de basalt i quars impur. El sílex, com a primera matèria, abunda a la zona, per bé que no existís en el mateix lloc del jaciment. Cal destacar l'abundància de nòduls, nuclis, percutors, rebuig de talla, esquerdills, ascles, junt amb uns pocs instruments acabats i usats, clar indici d'haver-se tallat sílex en aquest indret. D'un total de 360 peces de sílex, 40 són ascles aprimades i allargades i 320 són ascles gruixudes i curtes. Algunes peces presenten
concrecions calcàries i la pàtina es pot apreciar en llur majoria, així com també algunes restes de còrtex. El retoc de les vores és, en general, unifacial i la seva incidència respecte al pla horitzontal de la peça és oblic. És, principalment, discontinu i de tamany petit, a l'anvers, i en algun cas excepcional apareix la combinació d'anvers i revers. Es pot apreciar l'osca isolada en alguns rascadors. Es tracta d'una indústria lítica molt poc típica, amb tècnica mixta d'ascles i fulles. Sembla que hi hagi instruments de diferents moments culturals. Són varis els nòduls, nuclis i percutors recollits. Nuclis alguns d'ells ja exhaurits, de formes tabular i polièdrica; els percutors, en general, són esfèrics i també en forma de disc. Pel seu estudi es divideixen en fulles, puntes,rascadors i burins.Fulles, algunes de les quals són veritables ganivets de secció trapezoïdal.Puntes, de base còncava, de llengüeta còncava i també amb peduncles. Els rascadors, es presenten a l'extrem de fulla o sobre ascla i posen ésser distolaterals, unilaterals, bilaterals i ovalats. Burins, tots sobre ascla. La ceràmica presenta, com a característica general, el fet d'ésser força rodada, tota ella fabricada a mà, i per la seva tipologia correspon a un Bronze Mig i, especialment, a un Bronze Final. També es van recollir fragments de
ceràmica gris de tipus medieval. Les tècniques decoratives són: incisa, impresa, aplicada i acanalada. Les vores presenten una certa varietat: llavi arrodonit, llavi aplanat a l'exterior, llavi aplanat horitzontal i llavi aprimat. També llavis bisellats i vores exvasades. Fons plans, nanses de prensió en forma de mugrons cònics o llengüetes horitzontals. També es trobà un fragment de vas carenat. Finalment, entre el material recollit, destaca un penjoll de pecten amb perforació circular i també un disc de terra cuita amb una cupuleta central en ambdues cares, sense arribar a travessar. La ceràmica es pot emmarcar cronològicament i cultural en un Bronze Mig i, especialment, en un Bronze Final-Ferro, amb restes àdhuc d'ocupació medieval, tot i que es detecta algun element que podria ésser més antic. Sembla que el jaciment fou emprat com a lloc d'habitació i com a taller de sílex.