Ateneu Adrianenc
Sant Adrià de Besòs
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici entre mitgeres amb la façana principal al carrer Andreu Vidal. Consta de planta baixa i pis i està format per dos cossos de planta rectangular i coberta inclinada a dues aigües. El carener és paral·lel a la façana principal, i el revestiment d'aquesta és d'estucat en fred i pintada de dos colors, fent que ressaltin els elements en relleu com ara les cornises o el sòcol. Els elements horitzontals de composició de la façana són els següents; el lliurament de l'edifici amb el terra està resolt mitjançant un sòcol, llis i continu en tot el perímetre. La transició entre la planta baixa i la planta noble, resta delimitada per una cornisa motllurada també perimetral. El coronament de la façana està resolt mitjançant doble cornisa i fris central amb junts marcats en l'estucat imitant el trencadís, la cornisa de baix és més fina i senzilla mentre que la de dalt és més gruixuda i treballada incloent sanefa dentada, per sobre d'aquesta hi ha l'acroteri constituïda per quatre pilastres dues laterals i dues situades a banda i banda del frontó central semicircular d'estil neo barroc amb arc de triple curvatura, rematat per cresteria treballada amb motius vegetals del mateix estil. Finalment els panys llisos de l'acroteri estan rematats amb cornisa motllurada. Les obertures constitueixen els elements de composició vertical del conjunt; emmarcats entre la doble cornisa de coronament de la façana. Situades en el fris central destaquen les dues obertures rectangulars dels respiralls situats a banda i banda simètrics i centrats a sobre de les finestres laterals. Les tres obertures de la planta pis estan emmarcades amb faixa llisa i plana que ressegueixen tot el contorn. Les llindes estan remarcades mitjançant cornisa amb motllura d'estil clàssic. La finestra central és del tipus balconera, i s'obra al balcó amb barana tipus balustrada del mateix estil. La llosana és de planta rectangular amb els laterals arrodonits; aquesta es recolza decorativament sobre dues cartel·les disposades a banda i banda simètricament, d'estil clàssic amb detall d'inspiració modernista, de motius florals. Les obertures de la planta baixa han estat modificades, i estan constituïdes per la porta que s'ha rebaixat. La porta, actualment, no té cap tipus d'ornament, igual que les finestres laterals, que també han perdut les proporcions originals. La de la dreta és gairebé quadrada i la de l'esquerra s'ha subdividit amb dos panys. La fusteria de les obertures de la planta baixa i l'altell, són d'alumini lacat blanc, mentre que en les de la planta pis s'ha conservat la fusteria de fusta original pintada de color verd fosc. En aquest cas les finestres són patents d'eix vertical de doble full i amb porticons interiors. Les finestres de la planta baixa i altell estan protegides amb reixes decoratives de muntants i travessers de ferro pintat de color negre. El segon pis és de doble alçada i està destinat a la sala d'actes. A l'interior de l'edifici trobem una escala de pedra artificial per accedir a la planta pis, la qual té una barana de ferro treballat. També cal destacar les encavallades de fusta originals que suporten la coberta de la sala d'actes i, a la vegada, la conservació de l'entarimat original de l'escenari.
A la façana, sota el balcó a l'esquerra, trobem una placa que recorda el nom de tots els socis fundadors de l'Ateneu.
Història
L'Ateneu Adrianenc neix el 1925 com a entitat amb el nom d'"Ateneo Adrianense". Tenia per objectiu fomentar la cultura social. En el moment de la seva constitució tenia la seu al desaparegut cinema Recreo, a l'actual Avinguda Catalunya . El primer reglament data del 25 de novembre de 1925, essent Joan Llandrich i Cardoner el seu primer president i tenint una cinquantena de socis. Anys més tard, el 16 d'agost de 1928, la societat compra el número 7 del carrer Andreu Vidal a la senyora Lloberas, per construir l'actual seu. L'emplaçament se situa al centre de l'actual barri de Sant Adrià nord que, en aquell temps, era el nucli del poble i un carrer molt freqüentat perquè enllaçava amb la carretera de Santa Coloma de Gramenet . Al carrer se li dóna el nom d'Andreu Vidal entre el 1913 i el 1914, quan aquest industrial barceloní, propietari dels terrenys, decideix cedir-los gratuïtament a Sant Adrià per tal d'obrir el carrer Nebot fins a la vora del riu i poder-hi edificar uns safaretjos. Per poder afrontar les despeses d'adquisició del terreny i construcció del nou local, l'Ateneu emet accions a 25 pessetes la unitat. A partir de la instauració de la II República, s'instal·la a l'Ateneu el "Centre Republicà Federal Adrianenc". El funcionament d'aquesta entitat és curt, ja que s'atura el 1939 amb el final de la Guerra Civil. Amb la Dictadura, l'antiga junta de l'Ateneu torna a agafar les regnes de l'entitat, la qual, amb totes les renovacions successives, ha perdurat fins avui. Actualment es defineix com "un espai per a la cultura" que té per objectiu general "contribuir d'una forma significativa en la promoció i desenvolupament del país", al mateix temps que aposta per "participar activament en la vida ciutadana".
Bibliografia
ASAB (1) UI. 14, exp. 26. ASAB (1) UI. 1255, exp. 7. BELLOSTES, J. i ARNAU, N. (2002): Catàleg de béns culturals d'interès local del municipi de Sant Adrià de Besòs. Viure Sant Adrià de Besòs. Butlletí d'informació municipal. Núm. 53, maig 1986. ateneuadrianenc.blogspot.com.es http://www.ateneuadrianenc.cat/