Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L'arxiu Parroquial de Santa Eulàlia de Pardines es conserva a l'arxiu Episcopal de Vic, el qual es troba ubicat al sobreclaustre de la Catedral i part dels pisos superiors del Palau Episcopal, edifici annex a la Catedral. L'arxiu parroquial de Santa Eulàlia de Pardines consta de 20 sèries amb 66 unitats documentals, en suport de paper i lligall, amb una cronologia que va de l'any 1457 al 2000, tot i que el gruix important de documentació es concentra entre els segles XVI i XX. Les sèries documentals de l'arxiu Parroquial de Santa Eulàlia de Pardines són les següents: 2.94.51. Baptismes (1526-1846) 2.94.52. Confirmacions (1686-1921) 2.94.53. Matrimonis (1526-1824) 2.94.54. Defuncions (1526-1857) 2.94.57. Administració de l'Obra (1715-1907) 2.94.58. Visites pastorals (1666-1935) 2.94.59. Consuetes (1754-1789) 2.94.61. Comptes i factures (1549-1935) 2.94.61. Comptes i factures (1549-1935) 2.94.62. Llevador de rendes (1701-1900) 2.94.63. Causes pies (1668-1755) 2.94.66. Confraries (1686-1865) 2.94.66.01 Confraries. Confraria de les ànimes (1686-1865) 2.94.66.02 Confraries. Confraria del Roser (1827-1847) 2.94.67. Vària administració (1601-1900) 2.94.68. Manuals notarials (1501-1699) 2.94.69. Capítols matrimonials (1501-1728) 2.94.70. Testaments (1457-2000) 2.94.71. Actes notarials (1501-1700) 2.94.75. Vària notarial (1501-1699)
A partir de la pàgina electrònica de l'arxiu Episcopal de Vic (www.abev.net) es poden consultar les fitxes de les diferents sèries on s'hi reflecteixen les unitats documentals de que consta i les dates extremes. També es pot accedir a les fitxes de les unitats documentals de cada seria descrites amb un títol formal, on hi consten les dates, el volum i el suport, el sistema d'organització, les característiques físiques, la llengua en què està escrit i notes complementàries. La imatge ha estat extreta de la pàgina electrònica: www.abev.net
Història
La documentació conservada de l'arxiu Parroquial de Santa Eulàlia de Pardines és la generada pel funcionament propi de la parròquia, bàsicament entre els segles XVI i XX. Santa Eulàlia de Pardines es trobava situada dins l'antic terme del castell d'Oristà, tingué des de molt aviat funcions parroquials. Les primeres notícies de l'església són de l'any 915, quan unes terres estaven situades al castell d'Oristà, en terme de Santa Eulàlia, al lloc anomenat Pardines. L'any 1053 es documenta com a parròquia, mentre que el 1074 es féu una deixa per a renovar el temple, i construir-hi una capella. Per la seva importància li foren unides el 1435, en qualitat de sufragànies, les antigues parròquies de Sant Vicenç de Prats i de Sant Andreu de Llanars, que s'independitzaren el 1787. Del temple o temples primitius no en queda pràcticament res, ja que l'any 1790 es col·locà la primera pedra de l'església actual, que fou inaugurada el 1792 (AADD: 1984).
Bibliografia
AADD, Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984. AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, S.A, 1993. MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990. MASRAMON, R., Prats de Lluçanès. Mil anys d'història, Editorial Ramon Masramon i Noguera,1979. Pàgina electrònica de l'arxiu biblioteca episcopal de Vic: www.abev.net
