Antic Carrer de l'Amargura Castellcir

Moianès
Carrer Major, Plaça de Santa Maria i Plaça de l'Era
Al centre del nucli urbà, a la banda oest del carrer Major.
779.9

Coordenades:

41.76057
2.14943
429294
4623543
08055-58
Patrimoni immoble
Conjunt arquitectònic
Modern
Contemporani
Popular
XVIII
Bo
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
Diversos propietaris
Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)

Conjunt de cases arrenglerades a l'antic carrer de l'Amargura, actual carreu Major, on actualment es troba l'Ajuntament, església i altres serveis municipals tots al voltant de les places de l'Era i de Santa Maria. A partir del segle XIX i sobretot del XX, l'aglutinació de població entorn d'aquest eix, provocà que l'antic nucli parroquials de Sant Andreu perdés el seu paper de centre neuràlgic, i el principal nucli urbà es trasllades on és actualment. De fet, el trasllat de culte de l'església parroquial amb la construcció d l'Església de Santa maria el 1962 n'és un clar exemple.
Les cases que constituïen el Carrer de l'Amargura són Ca l'Agustí, Cal Bartomeu, Cal Biel, Cal Broca, Cal Carreter, Cal Caseta, Cal Cinto, Cal Cisteller, Cal Martí, Cal Moliner, Cal Pastor, Cal Pujadetes, Cal Salvador, en l'espai de l'actual es va construir l'actual Casa de la Vila, Cal Solanes, Cal Ton, Cal Tori i Cal Tut.
Principalment, sobretot les que hi ha al nucli, són cases entre mitgeres, d'etntre 5 i 7 m de façana, fetes de maçoneria, arrebossades i encalades i amb obertures quadrangulars definides amb blocs de pedra. Bona part d'elles han estat parcial o completament reformades, però les dates inscrites en llindes de portes i finestres encara conservades, deixen clar el creixement d'aquesta part del municipi entre els segles XVIII i XIX. Entre aquestes inscripcions destaquen la llinda de Cal Moliner on es llegeix Josep Puig Domènec 1838, a Cal Marti, el nº 34 on hi ha una llinda de finestra amb la data 1846, o cal Biel, el nº 36, on en un altre llinda de finestra hi ha la inscripció 1757.

El terme municipal estava format per les antigues parròquies de Sant Andreu, Santa Coloma Sasserra, Sant Pere de Marfà, i alguns masos de la parròquia de Sant Quirze Safaja. El poblament del municipi es caracteritzà per ser un hàbitat dispers en masos a redós d'aquests parròquies però a partir del segle XVIII i XIX, i sobretot a mitjans del segle XX que s'aglutinà a l'entorn de les cases del carrer de l'Amargura, l'actual carrer Major del nucli urbà.