Al peu de l'antic camí de Rubió a Igualada
Òdena

    Anoia
    Camí de la Costa dels Frares (des de l'Espelt), PK 1,300
    Emplaçament
    Camí de la Costa dels Frares just abans que comenci a enfilar-se

    Coordenades:

    41.61188
    1.58701
    382270
    4607649
    Número de fitxa
    08143 - 327
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Ibèric
    Romà
    Estat de conservació
    Dolent
    Camps de conreu
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    CC.AA. 12213
    Accés
    Difícil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    08142A01000256
    Autoria de la fitxa
    Lluís Pedraza i Jortdana

    Els materials arqueològics apareixen dispersos en superfície entre els camps de cereals i oliveres a ambdós costats del camí de la Costa dels Frares, l'antic camí que va de Rubió a Igualada, a l'alçada aproximada de mig camí del trajecte i on comenta la pujada en dirección a Rubió.. Es tracta de fragments informes i grollers de ceràmica comuna feta a mà, grisa emporitana o de parets fines i àmfora ibèrica. També s'han identificat gerres globulars i olles de perfil en S, i unes poques ceràmiques d'importació itàlica, com ara alguns bocins inclassificables de vernís negre (Campaniana A), dolia i morter. Segons consta en la fitxa corresponent de la Carta Arqueològica, durant els anys vuitanta del segle XX es van localitzar un fragment de destral de basalt i un tros d'un molí de pedra de granit.
    Tot això situa el jaciment en un moment cronològic de l'Ibèric Final sense poder-lo relacionar amb cap estructura.

    El jaciment va ser descobert el 1985 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (CECI) i incorporat a la Carta Arqueològica en el decurs de la revisió del 1991, quan, tot i la presència abundant de material arqueològic, es va constatar la inexistència d'estructures d'habitació vinculades al lloc. En la visita de març del 2012 per l'Inventari del Patrimoni es constatà que, tota l'àrea subjecte d'expectativa arqueològica forma part de grans feixes amb plantacions d'oliveres i ametllers, i es fa difícil localitzar cap resta de ceràmica.