Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici aïllat, situat enmig del Parc municipal, que havia estat el reconegut Hotel Gori i actualment és l'Ajuntament d'Olesa. És un edifici vuitcentista amb cert eclecticisme que denota una època de final de cicle, a les acaballes del segle XIX. En línies generals segueix l'arquitectura neoclàssica del segle XIX, amb elements romàntics com les porxades, els esgrafiats al frontó i els decorats sobre els balcons, mentre que el modernisme encara no hi és present. És un edifici de planta quadrada, amb planta baixa més dues plantes pis i àtic. Només una de les façanes conserva la seva estructura originària, ja que en les altres s'hi afegiren posteriorment unes galeries o porxos on hi havia més habitacions de l'hotel. La façana principal, sense galeries, té una composició simètrica uniformada per tres eixos de balcons, emmarcats amb ornaments de terra cuita d'estil neoclàssic i per pilastres adossades. La façana està recoberta amb encoixinat de falsa pedra i és coronada amb un fris decorat amb esgrafiats de tema vegetal i per una cornisa sustentada amb mènsules. A les façanes laterals les galeries estan emmarcades amb obertures d'arc de mig punt i les baranes balustrades que tenia han estat substituïdes per tancaments de vidre o baranes modernes.
Història
Cap a la segona meitat del segle XIX va entrar en funcionament el balneari de la Puda (situat ja en terme d'Esparreguera però molt proper a Olesa). Això va estimular el sorgiment de diverses companyies de transport de viatgers, entre d'altres la de Joaquim Casals, el qual gestionava un servei de diligències que enllaçava l'Estació del Nord, Olesa i el balneari. Joaquim Casals era veí de Barcelona i en aquest espai hi tenia una masia amb horts. Motivat per l'afluència de persones que anaven a la Puda, Joaquim Casals va tenir la idea d'edificar un hotel destinat a les persones que no podien allotjar-se al balneari. Aquest s'inaugurava el 31 de maig de 1899. L'autor del projecte és desconegut, però amb tota probabilitat era un mestre d'obres. Sembla que aquest mateix any es van construir els xalets, igual que la tanca que envoltava el recinte. L'època més freqüentada era la temporada de banys, i els clients que s'hi allotjaven eren de bona posició social. A l'interior del recinte hi havia un lloc destinat a les cotxeres i un altre destinat a l'administració de bitllets, situat al carrer Anselm Clavé. Durant l'estiu els visitants de l'hotel podien gaudir de les festes que se celebraven als seus jardins. El primer cinema que funcionà a Olesa va ser l'any 1905 i s'establí a les dependències de l'hotel. L'any 1925 l'hotel s'havia reformat i ampliat, però uns anys més tard, el 1931, va deixar de funcionar. Els fills de Joaquim Casals, Jaume i Josepa Casals i Diomedes, el van arrendar a Indústria Olesana S.A (el Molí) i, més tard, van fer una transacció amb l'Ajuntament d'Olesa mitjançant el qual l'any 1933 la casa consistorial es traslladà a l'antic hotel. L'any 1997 l'edifici va ser restaurat, les dependències interiors remodelades substancialment i el Parc municipal ampliat.
Bibliografia
DALMASES, A i altres (1991). "Olesa de Montserrat", Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. I, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana (2ª edició), pp. 364-368.
ESTRADA PLANELL, Gemma (1989). La Puda. Un balneari als peus de Montserrat. Col·lecció Vila d'Olesa, 2. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 58-60, 63-67
GONZÁLEZ BASCHWITZ, José; OBRADORS, Xavier (2006). Pla Especial de Protecció i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic d'Olesa de Montserrat. Ajuntament d'Olesa de Montserrat. Fitxa B-26
HERNÁNDEZ CARDONA, M. Àngel (1997). Les plantes i el paisatge vegetal d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Vila d'Olesa, 6. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 120
MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 127-133
