Zona de nidificació d'orenetes Casserres

    Berguedà
    Casserres
    620

    Coordenades:

    42.01368
    1.84158
    404082
    4651944
    08049-210
    Patrimoni natural
    Zona d'interès
    Bo
    Legal
    Decret 2/2008 de 15 d'abril
    Fàcil
    Altres
    Privada
    varis propietaris
    Jordi Montlló Bolart

    En diferents indrets del municipi, ja sigui en cases del nucli urbà o per les diferents masies, es poden observar colònies de les espècies oreneta cuablanca (Delichon urbica) i l'oreneta vulgar (Hirundo rustica), ambdues protegides, que hi nidifiquen.
    La primera d'elles, es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tan el mascle com la femella s'esmeren en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i camps on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes per eliminar qualsevol rugositat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra barrejada amb palla, pels i altres elements cohesionants enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen plomes. Aquests nius es poden observar en els ràfecs de les teulades, en balconades, volanderes, bigues de fusta, i també en penya - segats. En el cas del nucli urbà de Casserres, aquesta espècia ha escollit els ràfecs d'algunes cases del carrer de les Creus, la plaça de Santa Maria, el Camí de Cardona o el carrer Bons Aires.
    Pel que fa a l'oreneta vulgar sovint nidifica sota coberts dels diferents annexes de les cases de pagès, és de color blau-negrós per sobre amb reflexes metàl·lics que contrasten amb el sota blanquinós i coll rogenc. La silueta d'aquest ocell és molt elegant amb una cua en forma de forca molt accentuada amb taques blanques a l'extrem. Els nius construïts, tenen forma de copa de 22 cm de diàmetre, i uns 11 a 15 cm de profunditat fets amb fang, palla i pèls de bestiar.

    A l'hora d'intervenir per a solucionar conflictes de salubritat originats per aquestes espècies, sobretot per la cuablanca que és la que nidifica en els ràfecs de les cases del nucli urbà, cal informar als propietaris que es poden posar planxes protectores per que no embrutin, que es poden netejar quan l'oreneta torna a l'Àfrica. En cas de voler retirar algun niu conflictiu tindrà l'obligació de sol·licitar un permís al Departament de Medi ambient de la Generalitat de Catalunya

    Durant l' època de cria les podem trobar repartides per tot Europa, el nord-oest d'Àfrica , l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord de Sibèria. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica sub-sahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada. A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que hom acostuma a veure'n fins a la primera quinzena de novembre. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.

    ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona.
    ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona.
    BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica), Cabrils (El Maresme). Inèdit. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica), Cabrils (El Maresme). Inèdit.