Pantà de Sant Pau Casserres

    Berguedà
    Pantà de Casserres, a sant Pau de Casserres
    505

    Coordenades:

    42.02762
    1.84088
    404045
    4653493
    08049-209
    Patrimoni natural
    Zona d'interès
    Bo
    Legal
    • Xarxa natura 2000
    • Natura 2000
    • Àrea especial de conservació
    PEIN (DOGC 3191, pàg. 9613, de 26-7-2000)
    Fàcil
    Social
    Pública
    Agència Catalana de l'Aigua - Generalitat de Catalunya
    Jordi Montlló Bolart

    Pantà d'origen artificial situat sota mateix de Sant Pau de Casserres, aprofitant el gorg del Xico, a la confluència entre la rasa del Joncar i el torrent del Vinçà amb una superfície de 7,11 Ha. Està resseguit en gran part per la carretera de Gironella a Casserres (BV-4132z), que el travessa per la zona de la cua. Hi ha una presa amb el pou de captació d'aigües que emergeix en un dels seus costats. La comunitat vegetal que s'hi troba representada és el bosc de ribera, de fulla caduca que creix a banda i banda dels marges i lleres. S'identifiquen espècies com el pollancre (Populus nigra), el freixe del gènere Fraxinus, el vern (Alnus glutinosa) i el salze (Salix) a més d'herbassars propis d'aquests sistemes predominant la bova o boga, bardisses amb roldor, l'arç blanc i els canyissars. A més de les espècies esmentades, es poden trobar altres arbres al·lòctons que segurament es van plantar amb intencions reforestadores o ornamentals i han esdevingut subespontanis com el bosc de pinassa. La fauna vertebrada associada en aquest ambient és força ric i variat. Destaquen les aus com la polla d'aigua (Gallinula chloropus), l'ànec collverd (Anas platyrhynchos), el bernat pescaire (Ardea cinerea) o el balquer (Acrocephalus arundinaceus) i mamífers més grans com la geneta, la fagina i el senglar. Es poden trobar peixos com el barb cua roig i bagra comuna.

    L'Ajuntament té previst la neteja del llot que encara s'hi troben dipositats des dels incendis del 4 de juliol de 1994 per tal de recuperar-lo com a punt d'abastament d'aigua de boca. També s'està estudiant la possibilitat d'habilitar l'espai per als bombers. Segons un projecte de l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua) les obres consistirien en la neteja del fons i la construcció d'una comporta que garantís la sortida de sediments evitant així que l'aigua es contamini.

    El seu origen prové de la construcció d'una presa l'any 1969 per a l'abastament d'aigua del municipi de Casserres provinent principalment de la riera de Clarà. La cartografia dels HIC (Hàbitats d'Interès Comunitari) va ser elaborat en conveni entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i la Universitat de Barcelona durant els anys 1998 a 2006. Aquesta base cartogràfica digital es va realitzar basant-se en el "CORINE biotopes manual", un document editat de la Comissió Europea l'any 1991, amb la directiva 92/43/CEE, 97/62/CEE, en el Manual d'Interpretació dels Hàbitats de la Unió Europea i en l'informe sobre les correspondències entre els hàbitats de Catalunya i els hàbitats d'interès comunitari. En base a aquest informe, es van identificar dues zones d'interès, la primera d'elles l'hàbitat 6420, de pastures humides i herbassars megafòrbics composta per "Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del Molinio-Holoschoenion" i la segona l'hàbitat 9530* de boscos de coníferes de muntanyes mediterrànies, composta per "Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra subsp. Salzmannii)". És per tant una zona important per a la conservació d'espècies com marca la Llei de protecció d'animals (El Decret 2/2008 de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals refon en un únic text la Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals, la part vigent de la Llei 3/1988, de 4 de juliol, de protecció dels animals, i la part vigent de la Llei 3/1988, de 4 de març de protecció dels animals, amb les modificacions introduïdes a totes dues lleis per la Llei 12/2006, i també les previsions d'aquesta última Llei referents a protecció dels animals que no modifiquen preceptes concrets de les lleis anteriors).

    AYMERICH, P.; SANTANDREU, J. (1998). Fauna del Berguedà. Centre d'Estudis Musicals del Berguedà. Ed. L'Espill. Berga. AYMERICH BOIXADER, PERE (2000). Una flora singular, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol, núm. 67, pàgs. 14 i 15. Berga. AYMERICH, P.; SANTACREU, J. (2002). Fauna al Berguedà, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol núm. 73, pàgs. 9 a 25. Berga BOLÓS, O. De VIGO. J. (1984). Flora dels Països Catalans, volum I. Ed. Barcino. Barcelona. BOLÓS, J.; NUET, J. (1983). Els molins fariners. Col·lecció El Ventall. Ketres editora, S.A. Barcelona. CABANAS, L. (1984). La fauna de les aigües del Berguedà, dins revista L'Erol, núm. 8. Berga. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT. DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL I DEL MEDI FÍSIC. (2000). Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN. Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija - els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra e Picancel i els Tres Hereus. MASCLANS, F. (1978). Guia per a conèixer els arbusts i les lianes. Ed. Montblanc. Barcelona.