Conjunt força nombrós de xiprers (Cupressus sempervirens) que es troben a la part antiga del cementiri municipal, flanquejant les escales de l’accés principal al cor i plaça central, i envoltant també la zona més noble i enjardinada dels panteons. En general, el conjunt és força imponent gràcies a l’envergadura i maduresa assolida amb els més de cent anys de vida dels exemplars.
Les capçades són molt diverses: algunes força irregulars, obertes i poc denses, altres més allistades. Tot plegat és fruït de la diversitat genètica que presenta el xiprer produït de llavor. En els jardins de la part nova podem trobar varietats empeltades que els fan més estilitzats. No obstant això, amb l’edat i per alteracions d’agents externs el port dels arbres pot anar perdent esveltesa.
Plantats en escocells i junt a elements constructius, les arrels s’obren pas i s’estenen per qualsevol lloc en busca de terra de suport i aigua. Els troncs han estat netejats de branques fins uns dos metres del terra per evitar parets i obstacles. Avui aquesta part del tronc mostra l’escorça vella i fisurada, normalment amagada sota l’espessa vegetació. Algun exemplar és ple de fruit, en senyal de maduresa. Majoritàriament els arbres tenen una sola guia, tot i que veiem algun individu força ramificat. També hi ha algun exemplar amb la capçada mutilada a causa dels temporals i de la descàrrega d’algun llamp. Les alçades dels xiprers oscil·len entre 20 i 25 m, i les capçades entre 3 i 5 m (fitxa EBIM-25).
A la part ampliada del cementiri (sud) hi ha xiprers més joves, perfectament alineats.