BCIL 12264-I
POUM. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. VI. Catàleg de béns a protegir. El-4 Element aïllat específic. BCIL tipus A.
Número inventari Generalitat i altres inventaris
IPAC 24377
Accés
Fàcil
Simbòlic
Titularitat
Pública
Ajuntament de Tona
Autoria de la fitxa
Marta Maragall Moreno (TRÍADE Serveis Culturals)
Descripció
Xemeneia d’obra vista de maó, de secció circular, amb la base més ample i sense sòcol, i un fust o canal llis que s’acaba amb una corona amb motllures i decoració geomètrica. Tota l’estructura s’assenta damunt un sòcol de llambordes.
És el principal vestigi de la revolució industrial a Tona, i formava part de la fàbrica de cadires de can Codina, fundada el 1876 i que va tancar el 1975.
La construcció de les xemeneies exigia un nombre mínim de cinc treballadors, que podia variar en funció de les dimensions. De mitjana, una xemeneia feia entre 25 i 30 metres d’alçada, i es treballava en diferents nivells: a la part superior, amb el treball de la cornisa i el coronament que rematava l’obra; aquells que a una altura mitjana anaven subministrant material, i a nivell de base, els obrers que preparaven morter i elevaven materials cap amunt.
Les xemeneies estaven estretament lligades a les fàbriques, i a les infraestructures industrials, i alhora pertanyien a un nou paisatge sorgit entre finals del segle XIX i XX degut a la industrialització. Aquest procés però va arribar més tard a Tona, a les primeres dècades del segle XX, i de fet el gran creixement industrial al municipi no va arribar fins als anys 50 del mateix segle (PLADEVALL, A., 1990, p. 447).
Història
La xemeneia s’ubicava al costat de l’antiga fàbrica Codina que fabricava cadires corbades, i que juntament amb la fàbrica tèxtil Estabanell varen conformar l’incipient paisatge industrial de Tona, sobretot a la primera meitat del segle XX.
Pere Codina i Riera (1843-1913) va fundar la fàbrica l’any 1876 essent una de les primeres d’aquesta tipologia a Espanya. Can Codina va tancar el 1975, i anys més tard l’Ajuntament adquirí el solar. El 1991 s’enderrocà el que quedava de l’edificació per construir-hi uns pisos tutelats.
Bibliografia
CATEURA I VALLS, Xavi. (2015) “La fàbrica de cadires Guàrdia de Tona i La Corbadora d’Arbúcies”, Monografies del Montseny, nº 30. Pàgines 305-337.
PLADEVALL, Amadeu. (1990) Tona. Mil cent anys d’història. Ajuntament de Tona – Eumo Editorial, pàgina 273, 284-285
