Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Villa-rosa és un edifici de planta quadrangular. La façana principal està orientada a migdia, just davant de la carretera C-26. Punt d'entrada al poble on la carretera rep el nom de C/ Teodor Miralles. La teulada està dividida a quatre vessants amb el carener principal orientat d'est a oest. L'edifici en alçat es distribueix en planta baixa i un pis. L'estil arquitectònic segueix les línies principals de les torres residencials i d'estiueig d'inicis de segle XX. Un dels elements característics de l'edifici són els grans finestrals rectangulars amb arc de mig punt i porticons de fusta. A la planta baixa de la façana principal i trobem la porta d'entrada (combinació de fusta, vidre i ferro) i una seqüència de tres finestrals corresponents a la sala de la casa. Al pis hi ha una distribució equilibrada d'obertures que segueix la línia de la planta baixa. Disposa, també, d'una finestra sobre la porta i una sortida de balcó amb barana forjada (decorada amb motius geomètrics) que ocupa el mateix espai que els tres finestrals inferiors. La façana oest es complementa amb una tribuna a la planta baixa, que s'aprofita com a balcó pel pis. El balcó està decorat amb una balustrada i quatre pilarets, els quals estan flanquejats per dues finestres. En ambdues façanes la separació dels pisos es marca amb una cornisa llisa. Finalment, mencionar que les façanes est i nord són llises amb diverses obertures, algunes de contemporànies, sense elements a remarcar. Actualment tota la torre està pintada de color blanc.
La torre està situada en mig d'un pati enjardinat. Destaca una balustrada amb pilarets capçats amb grans boles de pedra i alguns elements de reixa de forja com a barana frontal del pati.
La torre de Villa-rosa no es pot comprendre sense tenir en compte el Bosc del Metge Soler, o com és conegut popularment: els Pins del Metge. El bosc, que està situat en el turonet davant de la torre, fou enjardinat per convertir-se en un dels elements claus del sanatori tuberculós al qual es va donar funció la torre.
Història
A mitjans dels anys 1920, el metge Àngel Soler Daniel construí a Vilada un sanatori per malalts de tuberculosi i altres malalties cardio-respiratòries. El centre era freqüentat, sobretot, per gent provinent de Barcelona, lloc on Soler exercia primerament i on també tenia el consultori. El sanatori es dividia en dos estatges, l'un situat a Villa-rosa i l'altre a cal Barbetes. Es va convenir, però, la necessitat que els malalts disposessin d'un indret on anar a passejar i a reposar, sense estar en contacte directe amb la resta de gent del poble. Soler va comprar el turó, va fer-hi plantar alguns arbres (molts no característics de la zona) i hi féu construir bancs i altres elements artificiosos. Cap a finals dels anys 1940 el sanatori deixà de funcionar.
En el treball de Botella MR ens descriu que l'any 1916 va aparèixer a Vilada un metge jove acabat de llicenciar, n'Àngel Soler i Daniel, fill i nét de metges originaris de cal Tuníc. El doctor Soler quan cursava quart de medicina va contraure la tuberculosi pulmonar i això el va influir a interessar-se per la tisiologia. Més tard va fer construir la casa Villa-rosa, on creà un sanatori antituberculós que donà molta rellevància al poble; es diu que tenia uns quaranta llits repartits entre Villa-rosa i els pisos de cal Barbetes (pisos de l'hotel).
Un testimoni oral de la guerra civil, situa a Villa-rosa l'escenari de la mort del secretari municipal Dídac Barrios Aymerich, el qual fou assassinat des del carrer mentre tancava els porticons de la casa. Al voltant de Villa-rosa i cal Tunic és on estava previst que s'instal·lés l'artilleria republicana segons el pla per aturar el front dos o tres dies a Vilada. No obstant això, l'avenç nacional per la zona de Prats de Lluçanès va fer perillar la posició republicana a Vilada, i davant la possibilitat de quedar encerclats, van decidir no esperar als franquistes al poble com estava previst, i seguir amb la retirada. En aquest context, sembla que el secretari s'havia "autoadjudicat" incorporar-se a la posició d'artilleria al costat de casa seva, generant-se tensions amb alguns guardes d'assalt, que podrien haver provocat el desenllaç final. Altres testimonis afirmen que fou sorprès provant-se una camisa falangista i fou executat. Està inscrit com a natural de Guíxols (Girona). Creiem que es pot referir a St. Feliu de Guíxols.
Bibliografia
SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002.
BOTELLA MR, El ressorgiment d'un poble. Treball presentat al Premi Literari Aurora Bertrana, Vilada, 2018. No publicat.
