Cap a mitjans dels anys 1920 el metge Àngel Soler Daniel construí a Vilada un sanatori per malalts de tuberculosi i altres malalties cardio-respiratòries. El centre era freqüentat, sobretot, per gent provinent de Barcelona, lloc on Soler exercia primerament i on també tenia el consultori. El sanatori es dividia en dos estatges, l'un situat a Villa-rosa i l'altre a cal Barbetes. Es va convenir, però, la necessitat que els malalts disposessin d'un indret on anar a passejar i a reposar, sense estar en contacte directe amb la resta de gent del poble. Soler va comprar el turó, va fer-hi plantar alguns arbres (molts no característics de la zona) i hi féu construir bancs i altres elements artificiosos. Cap a finals dels anys 1940 el sanatori deixà de funcionar.
En el treball de Botella MR ens descriu que en terrenys de cal Tuníc i adjuntant-n'hi de comprats i bescanviats, en un turonet farcit de feixes i feixons, on la gent del poble que no tenia terra hi menava els seus hortets, el nostre home hi va plantar un bosquet amb diferents espècies de pins i d'altres arbres. Volia que fos un indret accessible perquè els malalts hi poguessin anar a fer salut i la gent del poble el va començar a anomenar el Passeig del Metge. Aquest és el llegat que ens ha quedat a Vilada del metge Soler, el passeig, els pins, el bosc, el bosquet, sempre del metge al darrera, o bé la muntanyeta com en deia ell, és l'indret ideal per anar a caminar o córrer sense haver de bregar amb els desnivells que envolten el poble.
