Pont del Doro
Vilada
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El Pont del Doro, tal com es denomina, no és format solament per un pont, sinó per diverses infraestructures. Òbviament l'element central és el pont, però també cal fer esment de la presa contigua i de les seves canalitzacions. El pont va ser construït utilitzant una tècnica antiga, cosa que li donà una gran fermesa. Es constitueix per un gran arc, assentat a la roca pels seus dos extrems. No té ampit, sinó que comptava amb unes senzilles baranes metàl·liques, ara desaparegudes. La presa té uns 8 metres d'alçada i una forma corbada, que la distribueix en dos flancs, un en direcció nord-sud i un altre d'est a oest. En la seva època de funcionament podia embassar una quantitat molt gran d'aigua, però ara la sedimentació de terres ha cobert totalment la bassa. Des de la bassa, cap a la banda de ponent, marxa un llarg canal, durant almenys dos quilòmetres, superant l'orografia del terreny per mitjà d'aqüeductes i foradades. En alguns indrets s'hi poden observar encara les comportes de desguàs i els sobreeixidors. L'aigua era utilitzada per accionar la central hidroelèctrica ubicada sota de Bertrana.
El Pont del Doro i les infraestructures adjacents són negades per les aigües del pantà de la Baells i només són observables en èpoques de secada, quan baixa la cota de l'aigua. És una de les úniques mostres d'arqueologia industrial del municipi. Convindria documentar l'indret, si més no a partir d'un reportatge fotogràfic.
Història
La infraestructura va ser creada l'any 1926 per part del contractista i empresari Teodor Miralles i Soler, heus aquí la denominació de Pont del Doro. Possiblement, va ser ell mateix qui va projectar-lo, atès que havia adquirit molta experiència anys abans treballant al Canal d'Urgell. Inicialment el que es va projectar va ser la presa, per tal de poder embassar i canalitzar aigua cap a la central hidroelèctrica de sota Bertrana, també construïda aleshores. Però això plantejava un problema, ja que d'aquesta forma s'eliminava el pas cap a les Canals de Sant Miquel, que originàriament es feia per la llera del riu. Per aquest motiu va construir-se el pont. Com hem dit suara, la nova infraestructura permetia generar energia elèctrica, que es va fer arribar a Vilada el 1927. L'empresa subministradora era la Central Elèctrica del Margançol, propietat de Teodor Miralles, que suplia en bona part la que fins llavors es feia arribar des de la turbina del Molí del Camp del Bosc, propietat de Ferrer i Soler. Amb la construcció de l'embassament de la Baells es suscitaren alguns conflictes, car si l'aigua negava el Pont, també es dificultava el pas cap a les Canals de Sant Miquel. Hom va plantejar la possibilitat de fer un nou pont o passarel·la per superar l'aigua del pantà, però a la llarga quedà en un simple projecte.
