Ubicació
Coordenades:
Classificació
(Pla d’Ordenació Urbanística Municipal aprovat definitivament per acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, adoptat en la sessió de 14 de maig de 2009, i publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 5469 el dia 22 de setembre de 2009).
La normativa del POUM contempla les àrees amb valors susceptibles de preservació del municipi com l’àrea de la Costa del Tet i el Mont-rodon (s’entén també el turó dels Rossos) com a zona no urbanitzable Parc Natural Municipal d’interès ecològic i paisatgístic (clau 24), i preveu atorgar a aquest sòl una protecció semblant a la de les Zones d’interès natural compreses al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.
Descripció
El Mont-rodon és una muntanya de 618 metres d’altitud situada entre els municipis de Matadepera i de Castellar del Vallès. La partió passa pel bell mig del seu cim.
Al nord, el delimita amb el turó dels Rossos i més al nord ho fa amb el torrent de Mascarons i la Costa del Tet, convertint-se en porta d’entrada al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Al nord-est ho fa amb el municipi de Castellar del Vallès, amb la pedrera de Can Sallent. Finalment, per ponent i sud ho fan els torrents de Can Solà del Racó, de la Font del Corraló i el del Guinard.
Pel turó hi transcorre el camí de Castellar del Vallès a Matadepera, que en direcció nord continua cap a la Mola, tot pujant pel Collet del Mont-rodon i més al nord, pel Collet de la Bassa i el de Cabrafiga. És precisament en el Collet del Mont-rodon on envoltada per una jardinera de pedra i una alzina, s’alça la fita de partió.
El Mont-rodon, juntament amb els turons del Pujol, Calderols, les Roques Blanques i els Rossos, són els que tenen la més alta concentració de pedra calcària, apte per a la fabricació de calç. En són exemple els topònims, Roques Blanques o la Guixera originats per la gran quantitat d’aquest tipus de roca. Tots ells s’alcen en els vessants inferiors de la unitat paisatgística de Sant Llorenç del Munt.
El paisatge natural està format per alzinar mediterrani i alzinar amb marfull i a les soleies amb pi. Mentre que a les obagues predomina l’alzinar amb roure. La intervenció de l’home ha originat profunds canvis.
L’aprofitament forestal és tal vegada el més visible al Mont-rodon, amb la presència de marges i un parell de barraques de pedra seca al vessant de soleia. Ambdues estan situades a proximitat de la Font del Ferro.
L’orografia del terreny és complicada, amb pendents i fondalades, que la fan més abrupte i de més difícil accés. S’hi observen gran quantitat d’alzines de rebrot, bruc i cirerer d’arboç, tres espècimens emprats per a l’obtenció de gavelles, i per tant, aprofitament forestal relacionat amb el funcionament no només dels forns de pa sinó sobretot, amb la fabricació de carbonet, calç i teuleria.
En alguns indrets més planers, dins del bosc, s’observen clapes de terra ennegrides, de diferents gruixos, que delaten antigues places carboneres.
Tot i que la vegetació en aquest turó és molt densa, la seva orografia i la manca de corriols i camins fa que l’impacte ambiental no sigui tant visible, contràriament al que passa amb el turó dels Rossos i Costa del Tet. La seva preservació és fonamental per evitar una fragmentació a nivell físic i funcional del territori Costa del Tet – Turó dels Rossos – Mont-rodon. Tres pilars fonamentals de l’espai Parc Natural que com a corredor biològic permetrien salvar un gran nombre d’hàbitats que d’altra manera serien infranquejables per a moltes especies.
Els esforços per a la localització de la Font del Ferro durant la realització del Mapa de Patrimoni no ha donat els resultats esperats. L’indret està totalment embardissat.
Història
L’any 2006 varis especialistes realitzen una diagnosi de l’evolució del paisatge Costa del Tet-Mont rodon per impulsar la seva preservació de la pressió urbanística.
L’any 2007, durant les festes de Sant Sebastià, el Consell Local de Media Ambient inicià una campanya de recollida de signatures amb l’objectiu d’incloure la zona de la Costa del Tet i Mont-rodon, amb 239 hectàrees al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac.
Bibliografia
AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.
AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum V. Informe ambiental.
AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum VI. Memòria ambiental.
BADIA, Anna; OTERO, Iago; MANEJA, Roser; ESTANY, Gemma; BOADA, Martí (2008). Canvi global i paisatge a la Costa del Tet-Mont-rodon (Matadepera, Vallès Occidental). Analitzar el passat per planificar el futur (1956-2006). Documents d’Anàlisi Geogràfica, 52. Pp. 31-48. Bellaterra. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia.
COMASÒLIVAS, Joan (2017). Elements patrimonials de Can Solà del Racó, dins XXXVIII Ronda Vallesana. Matadepera, pp. 60-63. 8 d’octubre de 2017. Sabadell. Unió Excursionista de Sabadell.
COMASÒLIVAS, Joan (2004). Les darreres vinyes del terme de Matadepera o allò que el “progrés” se’ns ha endut, dins XXV Ronda Vallesana. Matadepera. 24 d’octubre de 2004. Sabadell. Unió Excursionista de Sabadell.
FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.
OTERO, I. (2005). Història ambiental: marc conceptual i aplicació a Matadepera (segles XVIII-XX). Terme, 20, p. 61-81. Centre d’Estudis Històrics de Terrassa i Arxiu Històric Comarcal de Terrassa.
