Turó de can Rodó
Ullastrell

    Vallès Occidental
    Carretera BV-1203, km. 1.8, 08231
    Emplaçament
    Des del km. 2 de la ctra. BV-1203 s'agafa un trencant a mà dreta fins dalt d'un lleuger turó
    314 m

    Coordenades:

    41.52943
    1.9715
    414197
    4598042
    Número de fitxa
    08290-32
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Antic
    Ibèric
    Romà
    Segle
    II a.C.-IV
    Estat de conservació
    Dolent
    El jaciment no ha estat mai excavat.
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    CC.AA 3322
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 08290A00100052
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Jaciment arqueològic situat dins la finca de can Rodó, al costat de la carretera BV-1203 a mà dreta, en direcció Ullastrell. Es tracta d'un turó de relleu lleuger, que presenta una barraca força enrunada a la part més elevada i diversos arbres fruiters, que alhora es van extenent per la vessant del turó envers la carretera. La zona està coberta d'una abundant vegetació, que actualment impedeix realitzar una prospecció superficial satisfactòria.

    Segons informacions populars, a la part més elevada del turó hi havia hagut una casa.

    El jaciment fou documentat per primera vegada per l'historiador terrassenc Salvador Cardús. En el llibre "La ciutat i la seu espiscopal d'Egara", Cardús menciona literalment que hi havia una estació romana al turó de can Rodó d'Ullastrell, sense especificar cap més dada. La zona era conreada per Josep Valls, veí d'Ullastrell, el qual hi tenia vinyes. L'acció contínua damunt la terra va fer aflorar molts fragments de ceràmica, majoritàriament grans i de poca qualitat, amb diverses impureses i defectes de cocció. Probablement es tracti de fragments de dòlia, utilitzades per emmagatzemar i transportar aliments. Foren localitzats en una de les vessant del turó. Al marge de la ceràmica, entre els anys 1988 i 1992, també s'efectuà la troballa d'un anell i de tres monedes ibèriques i romanes, tot de bronze. Per les restes documentades, el jaciment té una cronologia que va del segle II a.C. fins al IV d.C.

    CARDÚS, Salvador (1964). La ciutat i la seu episcopal d'Egara. Terrassa: Tallers Gràfics Joan Morral, p. 45. CC.AA. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, Ullastrell. PASTALLÉ, Pere (1992). "Epigrafia Vallès". Fonaments. Prehistòria i Món Antic als Països Catalans, núm. 8, Barcelona: Curial, p. 202-203.