Trull de Casajoana
Rellinars

    Vallès Occidental
    Casajoana - Serra de la Gallina
    419

    Coordenades:

    41.64912
    1.92317
    410331
    4611380
    Número de fitxa
    08179 - 261
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Bo
    El propietari manté en bones condicions les restes conservades, tot i que de l'edifici ja no en queda res.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08178A010000230000OT
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló i Laura Bosch

    Mota o base d'una pica circular que formava part del sistema de premsat de l'oliva i la producció d'oli de Casajoana.
    El mas de Casajoana està situat a la Serra de la Gallina, al nord del municipi de Rellinars. Per arribar-hi cal agafar com a punt de referència l'església nova de Sant Pere i Sant Fermí, en direcció al Camí de Rellinars a Casajoana, que puja resseguint el torrent de la Font d'en Sala.
    Té un diàmetre interior d'1,50 m i exterior d'1,70 m respectivament. De l'edifici ja no en queda res. La forma de la mota podria indicar que funcionés amb una jàssena de torn, o una jàssena de torn i espiga, ambdós sistemes més propis del segle XVIII i anteriors.
    Per la pica hi rotllava el corró, de pedra, accionat per força de sang enganxat a la perxa i a l'arbre que aguantava la jàssena. El corró anava triturant les olives. La pasta que en quedava s'anava col·locant damunt d'uns cofins circulars, fets d'espart. S'apilaven uns damunt dels altres fins que la pila estava acabada. Llavors començava la premsada amb ajuda de la jàssena, que és una biga de fusta amb un pes aproximat entre mil i mil cinc-cents quilos. El procés es podia repetir varies vegades. Moltes vegades durant el premsat s'escalfava aigua en un calderó i bullint s'abocava al damunt dels cofins. Per una part facilitava l'extracció de l'oli i per altra rebaixava l'acidesa. Durant aquest procés l'oli s'anava escorrent per un canaló cap a dos recipients de decantació sovint enterrats que es comunicaven entre ells (el brou quedava separat de l'oli). La pinyolada, és a dir, el que resta en els cofins de les olives premsades es deixava assecar. Es podia aprofitar com a farina pel bestiar o com a combustible.

    Durant el treball de camp, en les terres de la propietat s'han observat feixes senceres on s'hi havia plantat olivera. Carles Cornadó ens informa de que els ullastres que encara es poden veure, avui en dia, són els rebrots de les oliveres que pels volts dels anys cinquanta del segle XX varen patir una forta glaçada que va matar-les. Tant a Casajoana com en altres indrets del municipi, el cultiu de l'olivera s'abandonà definitivament. Des de fa uns anys sembla que alguns pagesos han tornat a plantar-ne.