Tresserres
Olost

    Osona
    Sector nord-est del terme municipal
    Emplaçament
    A 6700 metres per pista forestal de la carretera BV-4405, punt quilomètric 0'050

    Coordenades:

    42.01261
    2.1333
    428236
    4651540
    Número de fitxa
    08149 - 17
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Segle
    XVII
    Estat de conservació
    Dolent
    Una part de la teulada ja ha caigut i el desús provoca un deteriorament progressiu.
    Protecció
    Legal
    Normes subsidiàries de planejament d'Olost, 1992.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, IPA. 23169
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 002A00011
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    Tresserres està situada en un petit serrat elevat des d'on es domina gran part del terme municipal, al sud de la Patina i al nord-est de Pelaroger.
    Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum de planta baixa, primer pis i golfes bastit en diferents etapes constructives, tal com indiquen les cantonades delimitades amb carreus treballats, alguna de les quals ha quedat integrada al mur. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra, arrebossats en alguns trams i reformats amb obra vista en altres. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior, tot i que una part està derruïda.
    La façana principal, orientada al sud-est, mostra tres parts diferenciades per cantonades integrades. A la part central hi ha un portal d'arc de mig punt adovellat a nivell de planta baixa, una finestra emmarcada amb pedra bisellada i una altra amb monòlits de pedra bisellada, tot i que actualment tapiada, al primer pis, i dues finestres a les golfes, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra amb maó. A la part dreta hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa i dues finestres al primer pis, una de les quals emmarcada amb pedra bisellada. La part de l'esquerra conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb brancals de pedra treballada i llinda de fusta i una espitllera emmarcada amb monòlits de pedra treballada. Al primer pis hi ha una gran eixida emmarcada amb pedra treballada i una finestra emmarcada amb maó, i a les golfes dues finestres, una de les quals emmarcada amb maó.
    La façana sud-oest es troba dominada per un cobert adossat que arriba al nivell de primer pis. Únicament s'observa, a nivell de golfes, una finestra emmarcada amb maó. A l'esquerra de la façana hi ha adossades diverses estructures d'usos agropecuaris.
    La façana nord-oest es troba totalment coberta de vegetació, especialment d'heura, i no deixa entreveure més que els emmarcaments d'algunes obertures, uns amb maó , altres amb pedra bisellada.
    La façana nord-est forma un petit queixal. A la part esquerra hi ha una porta emmarcada amb maó a la planta baixa, un balcó al primer pis emmarcat amb maó que dóna accés a la cisterna d'obra vista adossada a la façana, i una finestra emmarcada amb maó a les golfes. La part dreta, en canvi, no conté cap obertura i en sobresurt una petita estructura adossada. Davant d'aquesta façana hi havia diverses estructures d'usos agropecuaris que actualment només conserven la base dels murs.

    Tresserres, documentada l'any 1234, pagava censos a la batllia de Comalrena de la Seu vigatana. Durant el segle XV Tresserra va formar part de la parròquia de Sant Bartomeu del Grau. En diversos capítols matrimonials i testaments es té notícia de la família Tresserra. L'any 1427 Constança Tresserra fa compromís de testament al seu nebot Pere Bernat fill de Pere Savell de Tona. El 3 de juny de 1486 Bernat Tresserra es casà amb Eulàlia Falguera de Gurb. En el fogatge de 1553 apareix Jaume Tresserra dins la parròquia de Sant Bartomeu del Grau. Al segle XVII Francisca Tresserra es casà amb Joan Codina de Sant Bartomeu del Grau.

    IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau.
    MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès.
    Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Olost. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, maig de 1983.