La Torre
Olost

    Osona
    Sector nord-est del terme municipal
    Emplaçament
    A 1350 metres per pista forestal de la carretera BV-4601, punt quilomètric 19'150

    Coordenades:

    42.01693
    2.12399
    427470
    4652027
    Número de fitxa
    08149 - 16
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XVII-XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Normes subsidiàries de planejament d'Olost, 1992.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, IPA. 23168
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 004A00003
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    La Torre està situada en un punt lleugerament elevat dins una petita vall per on transcorre del rec de la Torre, que més al sud passa a denominar-se rec del molí de Sallent, a l'extrem nord-est del terme municipal.
    Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per un volum de planta baixa, primer pis i golfes bastit en diferents etapes constructives. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronat amb una teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior.
    La façana principal, orientada al sud, està dominada per un cos adossat al sud que deixa la façana original de l'edifici uns metres endins de l'actual edificació. Precisament a l'entrada actual de la masia hi ha una ample sala que deixa a la vista dues de les obertures de l'antiga façana, una d'aquestes és un portal d'arc de mig punt adovellat i l'altre una porta emmarcada amb pedra treballada, a la llinda de la qual es llegeix la inscripció "Francus Torra et Comarmena meum hoc mansum renovavi 1843". Pròpiament a la façana que s'observa exteriorment s'observen, a nivell de planta baixa, dos portals d'arc rebaixat emmarcats amb pedra treballada, una porta emmarcada amb maó, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada i una altra simplement emmarcada amb pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres i quatre balcons, tots emmarcats amb maó, i a les golfes quatre finestres reformades modernament. De la part esquerra de la façana en sobresurten diverses estructures d'usos agropecuaris que delimiten un pati davant la façana principal.
    La façana est es troba parcialment arrebossada i conté una porta emmarcada amb pedra treballada i tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra treballada a la planta baixa. Al primer pis hi ha un balcó i una finestra emmarcada amb pedra treballada, i a les golfes, on un tram del parament és d'obra vista, hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada i una altra amb monòlits de pedra treballada.
    La façana nord té diverses estructures d'obra vista adossades al seu davant, conté una cantonada integrada denotant una ampliació i forma un petit queixal. A nivell de primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra treballada i a les golfes, únicament una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. En el queixal que forma la façana hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada a nivell de primer pis.
    La façana oest conté una finestra emmarcada amb pedra treballada a la planta baixa, dues finestres al primer pis, una emmarcada amb pedra bisellada i l'altra amb pedra motllurada, i dues finestres emmarcades amb pedra treballada a les golfes. A la dreta, en el volum adossat hi ha dues finestres reformades i més a la dreta, la façana posterior dels coberts i altres estructures que limiten el pati davant la façana principal de la masia.

    La Torre es troba documentada l'any 1067 pagant censos a la batllia de Comalrena de la Seu vigatana i era tinguda en indivís en benefici de Sant Miquel d'Olost. Torna aparèixer en el fogatge de 1553 formant part de la parròquia d'Olost. Tal com indica una llinda de la masia, aquesta va ser renovada l'any 1843 per Franciscus Torra Comarmena.

    IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau.
    MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès.
    Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Olost. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, maig de 1983.