Tossal d'Irene Casserres

    Berguedà
    Baga de Lledó
    Marge dret del Llobregat en un tossal que fa de partió amb el municipi de Puig-reig.
    620

    Coordenades:

    42.00328
    1.86273
    405818
    4650766
    08049-30
    Patrimoni immoble
    Jaciment arqueològic
    Antic
    Ibèric
    Romà
    Medieval
    VIaC-VIII
    Dolent
    Parcialment destruït.
    Inexistent
    Si, CCAA15302
    Difícil
    Sense ús
    Privada
    08048A00700006
    Jordi Montlló Bolart

    Entre els anys 1997 i 2000, a la comarca del Berguedà, es van realitzar un seguit de prospeccions arqueològiques integrades en un projecte de recerca dins el Departament de Ciències de l'Antiguitat i Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona amb el nom "Evolució del poblament a la plana central del Berguedà des de l'època del baix imperi fins l'alta edat mitjana". Tenia per objectiu estudiar l'evolució del poblament durant la transició a l'edat mitjana en aquesta zona.
    Donada la relació toponímica del Tossal i la "Villa Erena" o "Villa Hirena" que apareix en la documentació medieval, es va decidir fer una prospecció arqueològica en aquest indret. A l'extrem sud del Tossal i en el camí que el circumda, es localitzaren abundants materials arqueològics. La posterior remoció de terres amb mitjans mecànics en el camí d'accés, posà al descobert fragments de ceràmica de dimensions considerables. A l'extrem occidental del Tossal es documentaren una quinzena de fragments ceràmics d'època medieval. A la part superior del Tossal es documentaren una desena de fragments antics. La majoria de la ceràmica correspon al període ibèric amb ceràmica d'importació (àmfora itàlica i campaniana), que dataria entorn el segles II i I aC.

    Tossal enlairat poc més de 600 metres, sobre el marge dret del riu Llobregat, promontori planer arrasat pel foc que serveix de partió entre els termes de Puig-reig i Casserres.

    AA.VV (1991). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.
    CAMPRUBÍ, J. (1988). "La funció dels castra i la seva relació amb les parrochiae en el procés d'estructuració territorial del berguedà"; dins II Congrés Internacional d'Història dels Pirineus. Girona.
    CAMPRUBÍ, J. i MARTÍ, R. (1998). "La xarxa castral de la plana central del Berguedà. Primers resultats d'un projecte de prospecció arqueològica"; dins I Simposium d'Arqueologia Medieval. Homenatge al professor M. Riu. Berga.
    MARTÍ, R. (2001). "Estrategias de conquista y ocupación islámica del nordeste peninsular. Dimensión arqueológica de la toponímia significativa"; dins V Congreso de Arqueologia Medieval Española. Valladolid, pàgs. 727-731.
    MARTÍ, R. (2001). "Palacios y guardas emirales en Catalunya"; dins II Congresos de Castellología. Alcalà de la elva (Terol).
    MARTÍ, R. (1999)."Palaus o almúnies fiscals a Catalunya i a Al-Andalus"; dins Les societés méridionales a l'age féodal. Hommage à Pierre Bonnassie. Toulouse.
    MARTÍ, R. i SELMA, S. (2002). "Fortificacions y toponimia Omeya en el este de Al-Andalus", dins mil años de fortificaçoes na Península Ibérica e no Magreb (500-1500). Simposio internacional sobre castelos. Lisboa, pàgs. 93-104.