Torre Vileta
Cervelló
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Pla Especial i catàleg del patrimoni arquitectònic i ambiental de Cervelló, 2017. PEPAAC - ph-33.
Descripció
Conjunt arquitectònic en el qual destaca la construcció dedicada a masia. Ofereix l'aspecte d'una casa fortificada, amb una posició de defensa o de guaita de l'entorn (Llurba, 2021: 214-215).
Es tracta d'un edifici de planta rectangular, el qual es desenvolupa en alçada en planta baixa i dues plantes pis.
La coberta és a dos vessants amb carener paral·lel a la façana principal i peces de teula àrab.
Té diferents cossos afegits bastant recents. El cos addicionat a l'oest de l'edifici està rematat amb una galeria porxada de sis arcs de mig punt. L'entrada principal té un portal d'arc rodó restaurat, de pedra vermella, aixecat del nivell de terra per sis graons d'obra vista.
A l'interior destaquen unes arcades de pedra, l'embigat de fusta i una ampla escala de marbre amb barana de ferro forjat.
Tot el conjunt està edificat en un turó que, a manera de península, domina la vall creada per les rieres de Santa Maria i de Cervelló.
Envoltant la casa, especialment a est, nord i sud hi ha un interessant alzinar amb sotabosc amb abundància de galzeran. A la plana inferior, antigues terrasses fluvials, es desenvolupa l'antiga i extensa zona de cultius.
Hi ha un rellotge de sol.
A prop de la casa s'hi trobaven dos molins fariners importants: el Molí Vell, convertit en molí paperer a mitjan segle XVIII, i, riera avall, el Molí del Baró.
Un dels camins carreters principals del terme passava ben a prop.
Història
Masia possiblement del segle XVI o XVII, molt transformada.
És una de les masies que defineixen el paisatge i la història del municipi de Cervelló.
El nom "Vileta" està relacionat amb el cognom d'un personatge barceloní esmentat el segle XVII, Dimas Vileta, cirurgià. L'any 1652 es diu que és el procurador d'Agnès Castany, de can Castany.
El segle XIX (1860), hi surt com a propietari de la finca, Josep Canet Gelabert, de Sant Vicenç de Sarrià.
Després, la família Llobatera, fins que Mercè Llobatera Canet la va vendre a la família Guix l'any 1935.
La senyora Llobatera va fer terrenys de regadius al mas, manant construir basses a les quals feia arribar l'aigua des de la riera. També va muntar una vaqueria, en un edifici que encara es troba dempeus. (Llurba, 2021: 214-217).
Al costat hi havia la capella de l'Esperança. Va ser destruïda. La campana es conserva al despatx d'Alcaldia (informació oral, Francesc Pasqual, juliol 2024) i forma part de les col·leccions municipals.
Bibliografia
AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.
LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.
