Rellotge de sol de Torre Vileta
Cervelló

    Baix Llobregat
    Torre Vileta.
    Emplaçament
    La casa està situada sobre un turó a l’entrada de la urbanització Torre Vileta. A prop de la riera de Cervelló i a tocar de can Vendrell, entre la confluència de la riera d'en Güell i la de Cervelló. El rellotge es troba ubicat a la façana principal.

    Coordenades:

    41.397211850643
    1.9814307699775
    414852
    4583353
    Número de fitxa
    08068 - 412
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Regular
    Despintat i difícilment llegible.
    Protecció
    Legal
    BCIL
    BCIL 491-I
    Pla Especial i catàleg del patrimoni arquitectònic i ambiental de Cervelló, 2017. PEPAAC - ph-33
    Accés
    Restringit
    Ornamental
    Titularitat
    Privada
    08067A024000200000AT
    Autoria de la fitxa
    Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum

    Rellotge de sol del tipus conegut com "d'autor". És de traça vertical i fons blanc. Amb orientació sud. Està situat al mig de l'antiga façana principal, a esquerra i a l'oest de la porta d'entrada d'arc de punt rodó.

    Està desdibuixat. Conserva decoració en color groc que representa un sol en la part superior central, del qual sortia el gnòmon, que s'ha perdut.

    El rellotge es troba en una masia possiblement del segle XVI o XVII, molt transformada. A la casa consta una restauració del 1733.

    El segle XIX (1860), hi surt com a propietari de la finca, Josep Canet Gelabert, de Sant Vicenç de Sarrià.

    La distribució actual és del 1940. 

    Els rellotges de sol com aquest han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.

    Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. 

    L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.

    A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. 

    Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena "d'autor", tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. 

    A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.

    AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.

    LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.