Torre Sopena
Sant Fost de Campsentelles
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa unifamiliar exempta i envoltada de jardí, de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis. La coberta és a quatre vessants, amb llucana en el vessant nord, i acabada en un ràfec considerable.
La façana principal s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa, hi trobem la porta d'entrada, amb una gran pèrgola de ferro forjat i vidre. La porta és de doble batent de ferro i vidre, a joc amb la pèrgola. Al costat destaca una tribuna, amb tres obertures, i coberta plana amb barana de ferro, i que fa de terrassa del primer pis. A la planta pis, hi trobem l'accés a aquesta terrassa, una finestra a l'eix de l'entrada, i entre mig de les dues obertures, una petita finestra de llinda recta. Les altres dues obertures són d'arc de mig punt, amb persianes de llibret. Entre les obertures de la planta pis i el ràfec hi trobem els respiralls de la cambra de ventilació.
El parament és llis i arrebossat, però en destaquen les franges verticals de les cantoneres, dentades imitant carreus buixardats, i una motllura a l'alçada de la planta pis.
L'Avinguda Emili Monturiol deu el seu nom al doctor homònim que estiuejava en una de les torres d'aquest carrer.
El Ple municipal del setembre de 1926 acorda donar-li aquest nom i col·loca una placa que encara es conserva.
Història
L'avinguda d'Emili Monturiol és una promoció homogènia i executada amb pocs anys de diferència de nombrosos xalets d'estiueig, la major part projectats pel mateix Romaní (gairebé una quarantena). Tots ells ben amarats de l'esperit noucentista, que recollia la tradició pairal catalana amb elements extrets del repertori neoclàssic. En elles els elements bàsics tradicionals són fàcilment identificables: teulades romanes amb ràfecs sortints, sense canalons, i sovint amb terracota o urnes de ceràmica vidrada o coronaments; cantonades exteriors de pedra o ciment, arcs de mig punt, sovint en agrupacions a les portes i a les obertures de les finestres; sòcols de pedra o ciment; de manera freqüent tenen una torreta quadrada o mirador amb teulada piramidal; la balconada ocasional, loggia o pèrgola.
Dels projectes de Romaní, 13 eren a Can Calet, 20 a altres parts de Sant Fost de Campsentelles i 9 a La Llagosta. Les cases més grans eren totes a la carretera de La Roca-Sant Adrià o molt a prop. A la carretera de la Roca els clients eren Salvador Mas (1928), José Pibet (octubre de 1929), Juan Serrallach (octubre de 1929) i al carrer Sant Jeroni eren Ramon Mor (1927), José Llop (gener de 1928), José Pibet (octubre de 1930), José Pibet (octubre de 1933) i Pere Estivill (maig de 1933).
Bibliografia
BROUGHTON, M. (2009). "Mariano Romaní, arquitecte", dins Campsentelles, 12. Centre d’Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes.
PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles, p. 147.
