Casa de l'Avinguda d'Emili Monturiol, num. 51
Sant Fost de Campsentelles
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa unifamiliar exempta i envoltada de jardí, de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis. Està formada per un cos principal, una torre - mirador de secció rectangular, adossada a la façana septentrional, i un cos adossat a la façana meridional. El cos principal és amb coberta a quatre vessants, acabada en ràfec. La coberta de la torre-mirador també és a quatre vessants amb els tremujals vidrats de color blau.
El cos principal sobresurt dels cossos adossats i s'estructura a partir d'una composició simètrica de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures. A la planta baixa s'hi troba l'entrada, que és porticada amb coberta de terrat pla, amb balustrada, i sostinguda per dues columnes d'estil clàssic. Als costats hi ha dues finestres. A la planta pis, la terrassa que forma el pòrtic i dues finestres als costats amb balconada de balustre. Totes les obertures són de llinda recta. El parament és llis, arrebossat i pintat de color terrós ocre. En destaquen, però, un recreixement de les obertures pintats de blanc. Així com una motllura de banda a banda de la façana que divideix la planta baixa de la planta pis.
La torre-mirador consta de planta baixa i dos pisos i mirador a la part alta. Destaquen dues finestres del primer i del segon pis. La porta de la planta baixa és de factura moderna. El mirador és obert amb encavallada de fusta i barana calada.
L'Avinguda Emili Monturiol deu el seu nom al doctor homònim que estiuejava en una de les torres d'aquest carrer.
El Ple municipal del setembre de 1926 acorda donar-li aquest nom i col·loca una placa que encara es conserva.
Història
L'avinguda d'Emili Monturiol és una promoció homogènia i executada amb pocs anys de diferència de nombrosos xalets d'estiueig, la major part projectats pel mateix Romaní (gairebé una quarantena). Tots ells ben amarats de l'esperit noucentista, que recollia la tradició pairal catalana amb elements extrets del repertori neoclàssic. En elles els elements bàsics tradicionals són fàcilment identificables: teulades romanes amb ràfecs sortints, sense canalons, i sovint amb terracota o urnes de ceràmica vidrada o coronaments; cantonades exteriors de pedra o ciment, arcs de mig punt, sovint en agrupacions a les portes i a les obertures de les finestres; sòcols de pedra o ciment; de manera freqüent tenen una torreta quadrada o mirador amb teulada piramidal; la balconada ocasional, loggia o pèrgola.
Dels projectes de Romaní, 13 eren a Can Calet, 20 a altres parts de Sant Fost de Campsentelles i 9 a La Llagosta. Les cases més grans eren totes a la carretera de La Roca-Sant Adrià o molt a prop. A la carretera de la Roca els clients eren Salvador Mas (1928), José Pibet (octubre de 1929), Juan Serrallach (octubre de 1929) i al carrer Sant Jeroni eren Ramon Mor (1927), José Llop (gener de 1928), José Pibet (octubre de 1930), José Pibet (octubre de 1933) i Pere Estivill (maig de 1933).
Bibliografia
BROUGHTON, M. (2009). "Mariano Romaní, arquitecte", dins Campsentelles, 12. Centre d’Estudis Santfostencs. Amics de Cabanyes.
PÉREZ GÓMEZ, Xavier i PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1990). Sant Fost, història d'un poble. Dels orígens a la Guerra Civil. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles, p. 147.
