Torre medieval de la Penya del Moro
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Els treballs van ser necessaris per estabilitzar els elements afectats i garantir-ne la preservació, així com per millorar l'experiència dels visitants, evitant possibles deterioraments deguts a l'erosió pel trànsit constant.
Descripció
La torre medieval de la Penya del Moro es caracteritza per la seva planta circular, que constituïa el nucli principal de l'estructura fortificada i una de les més antigues identificades dins del conjunt. Aquesta torre original es va construir amb maçoneria irregular utilitzant pedres lligades amb morter. Posteriorment, es van afegir altres elements per ampliar i reforçar l'estructura inicial. A la banda est, s'hi adossà un cos d'intendència rectangular que presentava un accés al seu extrem sud, probablement utilitzat com a entrada principal.
Un mur perimetral, possiblement afegit en una fase posterior, delimitava un espai interior entre la torre i el mur exterior. Aquest element podria haver tingut una funció defensiva addicional o servir per organitzar l'espai circumstant. Per donar major consistència a la torre original, es va afegir un altre tram al cos circular, reforçant-ne l'estabilitat estructural. Aquestes ampliacions suggereixen una adaptació funcional progressiva, pròpia d'un enclavament d'importància.
Les restes arquitectòniques apunten que no es tractava només d'una torre aïllada, sinó d'una construcció més complexa, potser vinculada a un “castrum” o assentament militar. La ubicació elevada i les estructures annexes indican que el conjunt està dissenyat per oferir protecció i visibilitat estratègica.
Història
La Penya del Moro té una llarga història d'ocupació, que s'inicia a l'època ibèrica. Aquesta vinculació suggereix que ja des d'aquest moment es va valorar la seva posició estratègica per tal de controlar la línia de costa del Llobregat i el pas cap a l'interior.
Durant l'època medieval, es construí la torre circular com a un element central del conjunt defensiu. Les ampliacions posteriors, amb les parets i els cossos annexos, reflecteixen l'adaptació funcional a les necessitats defensives d'un lloc ocupat al llarg de força temps.
L'últim ús militar documentat es remunta a la Guerra Civil, quan el lloc va ser reutilitzat per a finalitats defensives, com ho demostren les bales localitzades en nivells superficials. Aquesta trajectòria evidencia la seva importància com a un punt de control militar de la comarca.
Bibliografia
BATET COMPANY, Carolina (1996). Castells termenats i estratègies d'expansió comtal. La Marca de Barcelona als segles X-XI. Vilafranca del Penedès.
CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
CASAS BLASI, Joan (2001) Memòria de la intervenció arqueològica a la Torre del Moro de Sant Just Desvern. Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca DGPC, memòria núm. 3233.
GALLEGO CAÑAMERO, José Miguel (2013). Memòria. Intervenció preventiva al jaciment de la Penya del Moro (Sant Just Desvern, Baix Llobregat). Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca DGPC, memòria núm. 12967.
GUASCH DALMAU, David (1981). "Sant Just, terra de frontera". Vall de Verç, núm. 328, p 15. Sant Just Desvern.
OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). Un patrimoni que es fa mirar. Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.
PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.
PAGÈS PARETAS, Montserrat (1987). "La Torre del Moro". Catalunya Romànica. El Barcelonès. El Baix Llobregat. Ed. Enciclopèdia Catalana.
