Ubicació
Coordenades:
Classificació
Pla Especial i catàleg del patrimoni arquitectònic i ambiental de Cervelló, 2017. PEPAAC – ph-16.
Descripció
Torre aïllada, de notables dimensions envoltada de jardí. És de planta rectangular en dos cossos, que estan coberts a quatre aigües, amb teula àrab i ràfecs amb mènsules. Té una distribució de soterrani, planta baixa i dos pisos.
La volumetria del cos és decreixent i la planta baixa és més gran que les superiors, pel fet de formar una gran terrassa al primer pis, amb balustres a les baranes i gerres que coronen els pilars que estan disposats entre els diversos trams del tancament.
La seva façana principal consta de dos cossos units: a l’oest, es troba un de més grans dimensions, el qual presenta un ràfec en descens pels laterals, suportat per mènsules. Aquest ràfec aixopluga una galeria de petites finestres arquejades, estretes, amb arc de punt rodó, amb una línia alta d’imposta en relleu i ampit d'aparell de maó. A l’est destaca una torratxa amb coberta de menors dimensions en amplada, però més elevada que la del cos oest. Aquesta teulada reposa el ràfec a sobre de mènsules i per sota hi ha una línia de cartel·les decoratives. Presenta dues arcuacions cegues, recentment tancades, les quals en origen, emmarcaven sengles galeries interiors. Aquests arcs i la resta de guardapols que es troben protegint les llindes de les finestres, són d'aparell de maó a sardinell, amb marcada coloració rosa, els quals emfatitzen els buits de la façana.
Les reixes de les finestres són de decoració noucentista molt senzilla. El parament està arrebossat i pintat, i el coronament presenta el ràfec de la teulada amb cartel·les. Tota la façana fa un joc de colors: marrons a les teulades, groc i rosat als paraments i verd al sòcol i sota les teulades.
La casa al davanter té un mur de contenció que fa de tancament i està dividit per pilarets i graelles de ferro, fets en forja, amb barrots cargolats i acabats a la part superior en punxes dobles. Estan replets de vegetació que es recargola entre el reixat.
Per arribar a la torre, que queda disposada en un terreny amb desnivell, cal passar per una rampa asfaltada i envoltada per un gran jardí amb hídries i fonts. El jardí i els murs presenten diverses escultures de tipus clàssic. A la planta baixa de la torre, la coberta és plana i té un gran terrat amb balustrada decorada amb hídries. La resta de nivells, en canvi, tenen la coberta de teula àrab amb inclinació de quatre vessants. A l'extrem dret de la façana principal, hi ha una torre de secció quadrangular amb coberta de quatre vessants. Pel que fa a les obertures, al soterrani n'hi ha tres d'arc de mig punt i, a la planta baixa, un balcó i dues finestres d'arc pla, amb barana de ferro forjat i guardapols. Al primer pis, a banda del terrat amb balustrada, hi ha tres obertures amb les mateixes característiques que les de la planta baixa. Finalment, al segon pis, hi ha una galeria amb nou finestres espitlleres d'arc de mig punt i ampit d'aparell de maó.
En aquesta casa estiuejava Àngel Anjaumà i Máñez (Barcelona, 1925 - Sant Just Desvern, 2006). Fou un conegut futbolista de la dècada de 1940 que passà la major part de la seva carrera al FC Barcelona. Era germà de la propietària d'aquesta torre.
Història
Aquest edifici és una peça integral del conjunt arquitectònic que defineix el perfil urbà del municipi de Cervelló, contribuint significativament a la seva rica història en els primers anys del segle XX.
El creixement industrial i la vinguda d'estiuejants provinents de Barcelona, van contribuir a la configuració del seu paisatge urbà, amb la construcció de grans edificacions, la major part de les quals encara són visibles als seus carrers. Cal Peixaters era una d'aquestes segones residències que es van anar implantant al territori sobretot a les primeres dècades del segle XX.
Segons Llurba (Llurba, 2016), pertanyia a Josep del Pulgar Noes (en aquells dies era coneguda com la torre Pulgar). Va ser confiscada per l'Ajuntament de Cervelló el 10-5-1937, per tal de fer-la servir com a escola, només durant el temps de la guerra civil, perquè després, a la dècada de 1940, la va comprar una família que tenien una peixateria a Hostafrancs i d'aquí ve l'actual nom.
Bibliografia
AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.
LLURBA RIGOL, Josep (2016) . La guerra civil a Cervelló (1936-1939). S.Ll. Editorial Néctar.