Cal Purroig
Cervelló

    Baix Llobregat
    C/ Sant Esteve, 7
    Emplaçament
    Al centre del nucli urbà. Molt a prop del carrer Major i la rambla Josep Tarradellas.

    Coordenades:

    41.396520758047
    1.9564542174339
    412763
    4583301
    Número de fitxa
    08068 - 38
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Popular
    Segle
    XVIII
    Any
    1790
    Estat de conservació
    Bo
    L'edificació principal manté l'aspecte del segle XVIII força inalterable.
    Protecció
    Legal
    BCIL
    BCIL 520-I
    Pla Especial i catàleg del patrimoni arquitectònic i ambiental de Cervelló, 2017. PEPAAC - 15.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPAC 35626
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    2835602DF1823N0001BS
    Autoria de la fitxa
    Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum
    María del Agua Cortés Elía, OPC

    Cal Purroig és una casa de planta rectangular i estructura basilical, orientada a sud i construïda en un terreny amb desnivell, delimitat mitjançant un barri d'obra, darrere del qual s’obren unes escales que donen accés a la plataforma en l'àmbit superior, on està construït l’edifici.

    La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal i, a més, compta amb una imbricació de caps de teula àrab. La teula carenera està disposada en forma apotropàica. El parament es presenta arrebossat i pintat.

    La construcció compta amb una porta cotxera, d'arc pla, i una porta d'accés d'arc rebaixat amb aparell de maó a sardinell i la batent de fusta amb graella i vidre. Tanmateix, l'accés presenta un guardapols format de teula àrab amb inclinació a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana.

    En alçada, l’edifici es desenvolupa en planta baixa i pis, i a la crugia central té unes golfes.

    Formalment, la façana té tres línies verticals. La central es troba marcada per l’obertura de les golfes, per sota del carener, amb finestra d’arc rebaixat amb persiana de corda i ampit de ceràmica. A la mateixa línia, marcant el centre a l’alçada del primer pis hi ha un balcó de peanya estreta que té el voladís a sobre d'una base de pedra motllurada i pintada. La peanya aguanta una barana de ferro forjat, de brèndoles simples. A la part inferior d’aquest eix hi ha la porta d’accés, amb volta rebaixada i l’obertura tancada. Al seu torn es desenvolupen, a esquerra i dreta, la resta de buits de la façana principal: en planta baixa finestres redimensionades amb l’arc pla. A la primera planta, el balcó central està flanquejat, a banda i banda per dues finestres d'arc pla amb persiana de corda. Al primer pis, damunt la porta, hi ha la data de 1790. 

    A la riera hi ha la font i el que havia estat l'hort d'aquesta masia. (Grup de Recerca, 2022: 36-37).

    No es tracta d'una masia, sinó d'una casa del segle XVIII situada al sector més antic del poble, on es van començar a construir les cases del nucli urbà, darrere l'obertura de la carretera al mateix segle. 

    Es troba referenciat en un document datat el 1790, on figura un segell lacrat del rei Carles IV. 

    A la dècada de 1960 va ser reformada. 

    AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.

    GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol. Editorial Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.