Torre del Rellotge
Figaró-Montmany

    Vallès Oriental
    Nucli del Figaró
    Emplaçament
    Carrer de la Font d'en Llanes n.1.

    Coordenades:

    41.7202
    2.27363
    439581
    4618966
    Número de fitxa
    08134-187
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Modernisme
    Noucentisme
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 49201DG3199N
    Autor de la fitxa
    Anna M. Gómez Bach

    Es tracta d'una senzilla però bonica casa d'estiueig. La seva gran originalitat es troba l'adaptació de tota l'estructura a l'orografia del terreny, de pendent pronunciada i en l'ús dels materials constructius. Cal assenyalar que tot l'exterior es fet de pedra i maó formant diverses terrasses on a sobre s'assenta la casa. Potser degut a aquesta austeritat i als elements citats, l'edifici es d'un gust especial en relació a d'altres cases. Només els pilars de maó a les cantonades i al voltant de les finestres representen una variació en l'utilització dels materials si exceptuem els estrictament decoratius. El plafó amb dos pinacles de la façana sud dona un toc de color a l'exterior amb el seu acabat de trencadís que presenta dibuixos geomètrics i vegetals. A sobre de la porta principal hi ha un balcó, sostingut per mènsules esglaonades, que fa l'ofici d'una marquesina el sostre de la qual - el sota del balcó - es cobert de trencadís amb dibuixos florals. El sostre cobert amb teula àrab té quatre vessants. La part més alta es una torre quadrada amb dues xemeneies simètriques. Els elements exteriors de fusta son d'una estructura curiosa, especialment a les finestres i en menor mesura a la tanca exterior. La part superior d'aquesta tanca de fusta es recolza sobre una base de pedra. Els coronaments dels pilars son decorats amb ceràmica dibuixada. La casa segueix la tipologia de casa jardí, de planta rectangular i oberta als 4 vents, destaca però la presència d'un rellotge construït a la part més alta i obert a la façana oest.

    Aquest edifici va ser una de les primeres construccions que van realitzar a títol particular per part dels estiuejants nouvinguts de Barcelona. Durant uns quants anys la casa va disposar de l'únic rellotge d'ús públic del Figaró i fou molt coneguda per aquest fet. A partir de finals del segle XIX es construeixen moltes vivendes residencials d'influència noucentista. Amb l'arribada del tren al poble del Figaró va començar una nova etapa de creixement de la població, mercès als estiuejants que construïren cases de segona residència. El fenomen de l'estiueig al Figaró s'inicià a principis del segle XX amb la millora de les comunicacions que va permetre l'ocupació de cases antigues i la construcció de noves residències per part d'estiuejants, procedents principalment de Barcelona. Les conseqüències de la presència de nombrosos estiuejants foren importants per al municipi i la població local. N'hi havia, sens dubte, de preocupants, com l'ocupació de cases antigues, que anava "en detrimento del vecindario fijo, que por esta razón tiende a disminuir", o l'augment general de preus, mentre altres eren positius (adopció de mesures d'higiene pública, activació del sector de la construcció). Actualment, l'empremta més evident de l'estiueig històric al Figaró és la presència d'imponents torres modernistes, edificis de gran bellesa comparables als que es troben en altres localitats del Vallès.

    AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.