Tomba de la Senyora Vallcebre

    Berguedà
    Cementiri de Sant Julià de Freixens
    Carretera B-400, km 5, trencall a mà dreta direcció a Sant Julià de Fréixens per camí no esfaltat.
    998

    Coordenades:

    42.22269
    1.82544
    403065
    4675169
    08293-125
    Patrimoni immoble
    Element arquitectònic
    Medieval
    Gòtic
    XIII-XIV
    Bo
    Física
    Està a l'interior del cementiri, però la porta només està ajustada.
    Fàcil
    Altres
    Privada
    Bisbat de Solsona
    OPC. Cortés Elía, María del Agua

    Sarcòfag petit que consta d'un vas i una tapa. El vas és de 100x58cm i la tapa 110x67x25cm. La tapa te doble vessant i caps triangulars. Els dibuixos són d'un castell (una torre amb tres merlets i portal) i dos cercles concèntrics amb clotet al mig, i es troben als dos vessants. Hi ha una creu refondida a una banda. Una creu de ferro afegida posteriorment s'ha caiguda. La tapa del sarcòfag està esquerdada i s'ha vessat pintura negre a un vessant

    Es troba al cementiri de Sant Julià de Freixens. Accés fàcil des de la carretera B400 Collet a Saldes a punt quilomètric 6,000

    La llegenda del Roc de la Senyora diu que aquest sarcòfag és de la dona de Galceran de Pinós. Després de morir de la pesta i ser llançada a l'esquerda del "Roc de la Senyora" prop de Cal Griera, la dona de Galceran es va enterrar al cementiri de Sant Julià de Freixens. Els dibuixos al sarcòfag són semblants als dibuixos que es troben a Sant Pere de Casseres, Sant Marc de Bassacs i a Sant Esteve d'Olius. El castell no és cap escut però indica una família noble o un cavaller. Els cercles són elements comuns en l'art funerari medieval. La data del sarcòfag podria ser entre els segles XII, quan el nou tipus d'enterrament que és el sepulcre de pedra ornamentada comença a guanyar terreny, i el segle XIV, si hi ha algun element de veritat en la llegenda de la Senyora.

    Serra, R. (1992) La mort al Berguedà medieval. L'Erol no.28. Sitges i Molins, X. (1987) Sarcòfags d'època romànica. L'Erol n. 21. Sitges i Molins, X. (1988) Sarcòfags anicònics d'època gòtica. L'Erol no. 24