Les tines eren dipòsits construïts en pedra i morter de calç, generalment folrats interiorment amb cairons ceràmics vidriats. La filada de cairons superior es feia uns 15cm reculada fent una petita lleixa a tot el vol en la que es recolzava la tapa de fusta o brescat on s'abocava la verema i es trepitjava, després es treien les fustes i la rapa queia al recipient inferior. A la part inferior la boixa permetia treure el vi un cop fermentat. La boixa és una pedra quadrada amb un forat al centre. Sota la boixa l'espai era una mica més enfonsat per tal de posar la portadora. S'aprofitaven llocs amb desnivell natural per tal que l'accés fos fàcil tant per dalt com per baix. Les tines al peu de les vinyes es feien per facilitar la feina al pagès, ja que així no havia de transportar la collita fins el mas, sinó que ja la dipositava a la tina. Al peu de la riera del Flequer i vora la casa, hi ha cinc tines, les dues d'aquesta fitxa i altres tres al camí cap a l'oest. Aquestes tines sembla que abans les utilitzaven la gent de Manresa que menava les vinyes que hi havia a prop. El vi el baixaven en bots de pell de cabra i carros a Manresa. Es conserva un document de venta de vinyes a l'Arxiu de Manresa (notari Josep Mandres, 18.02.1829, f.11) en el que s'especifica la venda de les vinyes de la soleia i l'obaga del Flequer feta pel propietari del mas Flequer, Pere Guàrdia, a Domingo Bohigues i Feliu de Manresa. Especifica els parcers de cada zona (8 a l'obaga i 5 a la soleia), també especifica que li deixa al comprador dues tines, una a la soleia i l'altra al Flequer.
