Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia assentada sobre un terreny rocós, a la vall d'Artigues al peu del Puig-Agudell. La casa forma un conjunt amb una sèrie de coberts destinats en origen a pallisses i bestiar, i l'edifici de les tines que formen un espai tancat a modus de baluard per la banda oest. El mas és un edifici de planta rectangular, format per planta baixa, pis i golfes sota teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta s'obre a llevant, on hi ha la porta principal d'arc de mig punt adovellat i amb un balcó al pis que porta la data 1735 tallada a la llinda. Aquesta façana queda tancada també dins un baluard format per antics coberts. Per la banda de ponent hi ha un accés a la casa directament al primer pis a traves d'una escala exterior que puja al costat d'un cobert que alberga les dues tines de la casa, circulars i folrades de cairons ceràmics; en un altre cobert al costat d'aquest encara es conserva el cargol de ferro de la premsa. L'interior de la casa es distribueix en tres crugies perpendiculars a la façana principal; a la central hi ha l'escala de pedra que permet l'accés al pis, les parets són de pedra molt ben escairada i hi ha un pany amb la meitat superior d'opus spicatum (la que separa la crugia central de l'esquerra, al costat de l'escala). Al paviment de la planta baixa hi ha gravada la data1762. A la crugia de la dreta hi ha una antiga pica d'oli feta en un gran bloc de pedra buidat. A la façana de tramuntana es pot veure com la casa va ser ampliada en dues etapes més, afegint dos cossos, un d'ells era el celler al que donen les boixes de les dues tines. El primer pis conserva la distribució en tres crugies. Destaca l'espai on hi havia l'antiga cuina en el que hi ha una pica o aigüera de pedra encastada a la paret mitgera i al costat de l'antic forn de pa. Aquesta pica feta en un bloc de pedra buidat està situada en una fornícula a la paret i porta a un costat una inscripció que sembla una data o bé la capacitat: 180, era la pica per l'aigua de pastar el pa. Al lloc ocupat pel forn de pa es va construir recentment una torre exterior adossada a la façana de ponent. Hi ha diferents dates gravades a llindes de portes a l'interior: 1766, 1729, que corresponen a la banda de ponent de la casa corresponent a l'ampliació que s'observa des de l'exterior.
La casa se la coneix com can Flaquer de la Vall probablement per distingir-la de can Flaquer de Boades. A prop de la casa hi ha dos conjunts de cups i celler, un forn d'obra, un pou i una edificació que correspon a una antiga fassina on feien l'esperit. També tenia un safareig al que arribava aigua de la riera.
Història
No es conserva documentació relacionada amb aquesta masia, tan sols algun document notarial solt a l'Arxiu Comarcal de Manresa, i alguna cita de la casa a documentació parroquial (Arxiu Episcopal de Vic) o municipal (Arxiu Municipal de Castellgalí). El mas ja devia existir en època medieval, com ho demostra la paret d'opus spicatum. Probablement seria abandonada més tard i va ser ampliada i tornada a edificar sobre les ruïnes a principis del segle XVIII, tal i com mostren les dates inscrites en diferents llocs, moment probable en que també es farien les tines de la casa i els dos conjunts de tines a les vinyes, així com el forn d'obra, el pou i la fassina. Es conserva un document de venta de vinyes a l'Arxiu de Manresa (notari Josep Mandres, 18.02.1829, f.11) en el que s'especifica la venda de les vinyes de la soleia i l'obaga del Flequer feta pel propietari del mas Flequer, Pere Guàrdia, a Domingo Bohigues i Feliu de Manresa. Especifica els parcers de cada zona (8 a l'obaga i 5 a la soleia), també especifica que li deixa al comprador dues tines, una a la soleia i l'altra al Flequer. La casa del Flequer era una de les millors de la zona de la vall d'Artiques car té aigua pròpia i en abundància, ja que té un manantial en el què fins hi tot a l'estiu i en temps de sequera hi ha aigua. Hi tenien un safareig, del qual ara només en resta algun pany de paret, al costat de la fassina que hi ha vora la casa on hi tenien un tub on sempre anava rajant l'aigua, algunes dones de cases de les rodalies que tenien poca aigua de vegades baixaven a rentar. Abans a la zona compresa entre el Gall, Casassaies i el Flequer, la gent del poble hi tenien vinyes. De la banda del Flequer baixaven el raïm a bast amb mules. Les cases que tenien la vinya per aquella zona eren Cal Cintet i Cal Llorenç. La brisa la venien a Manresa on la cremaven i feien esperit, tot i que durant una època també l'aprofitaven a can Flequer que tenia fassina.
Bibliografia
Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 16432.
