Tina de vi de Boladeras Oristà

Osona
Sector sud-est del terme municipal
A 1200 metres per pista forestal de la carretera C-670, punt quilomètric 4'900

Coordenades:

41.9244
2.08811
424390
4641785
08151-202
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Modern
XVIII
Bo
La tina es troba integrada en una cuina com a element decoratiu.
Inexistent
Sí, IPIC. 24.115
Restringit
Sense ús
Privada
Inmuebles y máquinas S.A. Camí Vall- Llosera s/n. 08550. Els Hostalets de Balenyà
Jordi Compte i Marta Homs

La tina de vi de Boladeras es troba situada en una estructura adossada a la façana nord de Boladeras, reformada com a part de l'habitatge. Aquesta tina es troba ubicada dins de l'actual cuina de la masia i està coberta amb un vidre que permet passar-hi per sobre complint un objectiu decoratiu. Està revestida interiorment amb cairons de ceràmica de color roig de 40 x 40 centímetres i té un diàmetre aproximat d'un metre i mig i una profunditat aproximada de dos metres. En un cos adossat al nord-est de la masia hi havia dues tines més, d'uns tres metres de diàmetre i alçada, que s'havien utilitzat modernament com a dipòsit d'aigua. Actualment aquestes tines estan completament tapades per les últimes reformes que es va fer a l'edifici.

La tercera imatge s'ha extret de l'Inventari de Patrimoni Industrial de Catalunya.

Les tines eren elements indispensables en el procés d'elaboració del vi. En les zones on abundava el conreu de la vinya, com és el cas d'Oristà, bona part de les cases tenien una tina. El procés s'iniciava amb la recol·lecció del raïm, que era transportat amb portadores fins a la part superior de la tina, on es col·locaven unes fustes travesseres lleugerament separades anomenades brescat. El raïm s'abocava sobre el brescat i era trepitjat amb els peus. El suc que en sortia, el most, s'escolava a l'interior de la tina dipositant-se al fons i deixava com a residu la brisa, les restes del raïm xafat. En aquest punt es decidia si es volia fermentar el most amb la brisa o sense. Un cop el most havia fermentat es treia de la tina per una pedra amb un forat interior, la boixa, situada a la part baixa de la tina que solia donar al celler.

MESTRE, Pere (1998). Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Oristà. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.