Tèrmica de Roca Umbert Granollers

Vallès Oriental
Avinguda Prat de la Riba, 75, 08400-GRANOLLERS, 08400-GRANOLLERS
A la zona d'eixampla de Granollers

Coordenades:

41.60161
2.2838
440317
4605793
08096-102
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
Bo
Inexistent
Inv. Pat. Industrial
Fàcil
Productiu
Pública
Ajuntament de Granollers, Plaça de la Porxada, 6, 08400-GRANOLLERS
ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo

Es tracta d'un dels elements patrimonials més característics i més ben conservats de l'antiga fàbrica Roca Umbert. És un edifici de dos cossos que totalitzen uns 500 m2 i uns 20 m d'altura. Conté dues calderes de vapor de grans proporcions del tipus aquatubular. Una, de marca Garbe, de 180 ms de superfície de calefacció per treballar fins a 15 kg/cm2 i una producció de 5Tm/hora. L'altra, de marca Babcock&Wilcox model W.I.F. De 250 m2 de superfície, que donava fins a 32 kg/cm2 i una producció de 10Tm/hora. Aquesta, al llarg del temps, va treballar amb carbó, amb fuel-oil i, darrerament, amb gas natural, prèvia instal·lació de cremadors que també podien funcionar, en cas de necessitat, amb fuel-oil. Estava equipada amb economitzador i reescalfador. Des d'aquí se subministrava l'energia (vapor i electricitat) a totes les naus de la fàbrica. Aquesta energia s'obtenia, com ja hem apuntat, de diverses fonts, segons el moment, tenint en compte l'existència L'altra de marca Babcock que conté dues calderes de vapor de grans proporcions. La sala també estava equipada amb un economitzador i un reescalfador i era aquesta part de la fàbrica l'encarregada de subministrar l'energia (vapor i electricitat) a totes les naus de la fàbrica (MAYNOU I HERNÁNDEZ, 2001). Aquesta energia s'obtenia, com ja hem apuntat, de diverses fonts, segons el moment, tenint en compte l'existència en el mercat, la relació preu-poder calorífic, el transport, etc. La part del carbó, amb els forns de combustió, conserva els carrils i les vagonetes, la tragella, etc. L'elèctrica conserva un motor de gas-oil de 100 CV i alternador de 80 Kva, un motor de vapor Spilling a contrapressió, reutilitzat ja que procedia d'un submarí, amb tres pistons de 240 CV cadascun, un alternador de 6000 V i 625 Kva. L'alimentació es feia a 30 kg de pressió, aprofitant la sortida, directament a la xarxa d'instal·lació de vapor a 20, 7 i 2'5 kg respectivament, per tant s'aprofitava al màxim. Aquests dos motors permetien, doncs, produir corrent elèctric, que també podia ser subministrat per la companyia Estabanell i Pahissa, a la qual, en algun moment, també se n'hi va vendre. D'altra banda també es conserven els dipòsits de preparació de l'aigua abans d'obtenir el vapor. Finalment hi ha una turbina AEG de vapor de 650 Kva. Que solament funcionava en cas de necessitat ja que del vapor que es consumia passava directament a la torre de refrigeració i només se'n recuperava un 30 o 40%. La informació bàsica sobre Roca Umbert prové d'un informe de J. Muntal (1995), a partir de les informacions tècniques del Sr. Marcel·lí Camats, aleshores responsable de manteniment del complex i que va donar lloc a l'Inventari del Patrimoni Industrial del Vallès Oriental, que d'acord amb les directrius del mNACTEC i la col·laboració del Consell Comarcal del Vallès Oriental, van fer els autors del llibre que s'esmenta, editat anys després pel CCVO (Comunicació Museu de Granollers).

Forma part de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. (Continuació història) Si es considera que les teixidores de la fàbrica portaven quatre telers, separats dos a dos per un carrer i anaven a preu fet, ens adonarem fàcilment de la generositat d'aquesta dona en ensenyar aprenents, els quals durant el temps que estaven sota el seu mestratge li donaven més problemes que ajut (GARCIA-PEY, 1990).La carretera va substituir el Camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. La conjunció d'aquests elements de comunicació va fer que Granollers agafés una gran volada i iniciés el procés d'industrialització sense deixar de banda l'activitat mercantil i l'agrícola , encara que va quedar molt minvada a partir del 1885 (SESÉ, 1987b). La industrialització de Granollers està directament vinculada a l'arribada del tren a Granollers. Amb el tren es transportava el carbó que donava energia a les fàbriques per a fer funcionar el vapor, tant el que provenia del port de Barcelona com el que venia de Sant Joan de les Abadesses (SESÉ, 1987b). El 1840 no hi havia en tot el partit judicial de Granollers cap teler mecànic, encara que hi havia 118 de manuals. El 1845 ja hi havia una fàbrica de teixits de cotó, accionada per vapor. El 1874 s'hi havia instal·lat 156 telers mecànics. El 1880 n'existien 173 i el 1890 ja n'hi havia 425 per tan sols 21 de manuals, amb un total de 16 fàbriques. (SESÉ, 1987b). Al costat del tèxtil hi havia indústries d'altres branques, per exemple la metal·lúrgica, que va iniciar-se pels volts del 1870 i el 1880 ja hi havia una foneria per a fer telers, instal·lada a can Trullàs (SESÉ, 1987b). Cal remarcar que la major part de les branques del sector secundari van existir a Granollers (SESÉ, 1987b).

L'origen de la indústria tèxtil granollerina es troba el 1850, any en que es pot situar el llindar entre les formes menestrals i les incipients fàbriques manuals de teixits, amb les fàbriques mogudes a vapor. La indústria tèxtil obrí la vila a la vida fabril moderna (BAULIES, 1965). La fàbrica Roca Umbert és un interessant exemple, encara d'empeus d'aquesta vessant industrial. L'origen de la fàbrica es remunta ja fa més de cent anys, quan Josep Umbert i Ventura (1843-1917), fill de Sant Feliu de Codines, on funda aquesta empresa (1865), instal·là una primera petita empresa a Granollers, cap als volts de 1875, ocupant el local d'una antiga serradora del terme de Palou. A partir d'aquesta primera iniciativa, l'empresari anà expandint la seva fàbrica, especialment a partir dels darrers anys del segle XIX, que, coincidint amb la crisi del tèxtil, inicià una política d'expansió aprofitant quadres d'empreses que feien fallida, procés que culminà, a partir de 1904, amb les noves naus situades al carrer de Prat de la Riba, on encara resten, i a on es van instal·lar els telers que tenia dispersos en diverses quadres, ampliant l'edifici i ubicant també una secció de tint i paraments. En morir, Josep Umbert i Ventura era l'empresari més potent de Granollers. La fàbrica que tenia era la segona de la ciutat en nombre de telers i per contribució i "formaba parte de importantes sociedades mercantiles". Després va passar a mans dels hereus de l'empresari i l'any 1925 fou absorbida per la fàbrica Fills de F. Torras. Posteriorment adoptà el nom de Roca Umbert C.A., i el 1936 ja tenia a Granollers 917 treballadors, repartits en tres plantes. Aquell mateix any importà telers automàtics, els primers de l'Estat, i que la majoria d'empreses tèxtils no arriben a tenir fins ben entrats els anys cinquanta o, fins i tot, seixanta. Amb la revolució i la Guerra Civil, Roca Umbert fou col·lectivitzada, rebent el nom d'Espartaco. En aquells moments l'empresa ocupava uns 2.000 treballadors entre tots els centres de producció (MAYNOU I HERNÁNDEZ, 2001). El 1939 és cremada parcialment, sobretot les parts més modernes (telers automàtics i tints de bobines) (MUNTAL, 1995). Tot i així, la producció continuà a ritme normal amb els mateixos telers automàtics i d'altres d'antics. L'any 1952 es construeix un nou edifici i el 1956 es reprengué la modernització de la indústria, començant per la reconstrucció del tint de bobines. Dos anys més tard s'hi instal·là la primera secció completa de telers sense llançadora Sulzer. L'any 1976 va començar el trasllat de l'empresa a La Batllòria (MUNTAL, 1995). El seu tancament definitiu va tenir lloc a finals del mes d'abril de 1991. L'Institut Català del Sòl comprà part dels seus terrenys per endegar la urbanització del sector de Tres Torres el mes d'agost de 1982. El mes d'agost de 1993, les seves naus han estat cedides a l'Ajuntament, a través d'un acord de permuta amb els seus propietaris (HOMS I COROMINAS, 1995). Avui, Roca Umbert és utilitzada, entre d'altres coses, com a plató cinematogràfic i hom espera que, d'aquí a pocs anys, el seu futur estigui clarament definit. Un dels elements patrimonials més característics i més ben conservats és l'edifici de la Tèrmica, que conté dues calderes de vapor de grans proporcions. La sala també estava equipada amb un economitzador i un reescalfador i era aquesta part de la fàbrica l'encarregada de subministrar l'energia (vapor i electricitat) a totes les naus de la fàbrica (HOMS, 1995; MAYNOU, 2001). Existeixen records vius dels seus treballadors, a la memòria de la gent de Granollers viuen personatges com la Cinteta, teixidora de la fàbrica, que era coneguda per aquest renom per la seva fesomia: petita, velleta i a més, encantadora. No pocs aprenents de contramestre passaren pels seus consells i enmig dels seus telers durant la dècada 1950-1960 aprengueren els primers rudiments de la feina.

HOMS I COROMINAS, Josep (1995) Granollers. Retalls d'Història Urbana. Granollers: Tarafa, Editora de Publicaciones, S.L. Revista del Vallès.; MAYNOU I HERNÁNDEZ, Núria (2001) El Patrimoni Industrial del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. SESÉ, Jaume (1987b) 2. El creixement industrial. Granollers al segle XIX, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.