Teatre Municipal
Sant Hipòlit de Voltregà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici cantoner de grans dimensions, format per diversos cossos adossats que li confereixen una planta irregular allargassada, i amb una zona de pati situat a la banda de llevant de la finca. Aquest espai està delimitat amb una gran tanca bastida amb còdols de la zona, pilars bastits amb maons i baranes de ferro. L'accés al recinte està situat a la cantonada sud-est, mitjançant una gran porta rectangular de ferro treballat.
El volum original, situat a la banda de migdia de la construcció, és de planta rectangular i presenta una coberta holandesa de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal, que actualment està orientada a llevant. Alhora, la construcció compta amb un ràfec d'obra disposat a tot el perímetre, tot i que només està sostingut amb mènsules de fusta treballades a la façana de migdia. El volum està distribuït en planta baixa, pis i golfes i presenta, majoritàriament, obertures rectangulars amb els emmarcaments arrebossats i pintats amb el mateix revestiment que cobreix la resta del parament. A la façana principal s'hi obren dos portals d'accés reformats i dues finestres. Destaca una petita obertura romboïdal situada al pis superior. La façana de migdia compta amb tres finestres a la planta baixa i tres finestrals quadrangulars al pis, separats amb pilars bastits amb maons i amb un ampit motllurat corregut. A les golfes hi ha tres petites obertures semicirculars amb l'ampit motllurat i corregut. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats de color grana.
La banda de tramuntana de la construcció està formada per quatre volums adossats que li proporcionen una planta més o menys rectangular. Presenta una coberta de teula àrab de dos vessants, tot i que el volum de tramuntana, de més alçada, compta amb una teulada de quatre vessants rematada amb una orla. Aquesta part de la construcció s'uneix a l'original mitjançant un volum adossat força particular: presenta una planta en forma de mig el·lipse i es caracteritza per un gran pany vidriat disposat a doble alçada, amb una fusteria de color vermell que permet la il·luminació natural del vestíbul, així com l'accés a l'interior del teatre pròpiament dit. Aquesta part de la construcció té els revestiments arrebossats i pintats amb un to rosat, tot i que la façana de llevant compta amb un aplacat de maons.
Altres noms relacionats amb l'edifici: la Catòlica ("la Cato"), la Joventut, la Sala Petita.
Història
L'actual conjunt conegut amb el nom de la Catòlica (que inclou el Teatre de Sant Hipòlit de Voltregà i el bar la Catòlica) és un dels espais més populars i concorreguts del Voltreganès. Va nèixer a finals del segle XIX amb el nom de "Sociedad Juventud Católica" (també conegut com el Centre Catòlic o Academia de la Joventut Catòlica) i estava vinculat a la parròquia de Sant Hipòlit des del darrer quart de la centúria. L'edifici, acabat de pagar l'any 1897, estava destinat en els seus orígens a ser una escola de música, anomenada la Catòlica. De fet, aquesta escola va ser fundada per mossèn Joan Balmes i Pratdesaba. D'aquesta escola en sorgiren l'Orfeó de la Joventut Catòlica i un grup de músics denominat en un principi "Música de la Joventut Catòlica". Aquells músics només actuaven en les festes del mateix centre (amb un repertori musical adaptat a les funcions religioses de l'església), amenitzant vetllades literariomusicals i en els entreactes del teatre (de fet, pràcticament des dels inicis, el centre va tenir un grup d'actors estable). En aquest sentit, cal dir que alguns d'aquests músics fundaren l'orquestra "Simonets" (dirigits per Simon Camps), que als anys 30 del segle XX es convertí en la cobla-orquestra "Principal". A mitjans del segle XX, al teatre de la Joventut també s'hi feia cinema.
Pel que fa a les intervencions arquitectòniques, i segons la documentació consultada a l'Arxiu Municipal de la vila, una de les reformes dutes a terme a la construcció fou la construcció d'uns serveis per al teatre l'any 1937. L'any 1950 s'executa un altre projecte, la "terminación de la terraza del centro católico", que fa referència a la part exterior del complex, així com un projecte de reforma de la façana de migdia del volum original que actualment ocupa el bar "La Catòlica", datat l'any 1957.
El teatre fou remodelat als anys 90 i té una capacitat per 190 espectadors, amb una companyia de teatre activa i dinàmica coneguda com el Grup de Teatre de Sant Hipòlit, i una programació estable amb espectacles de les diferents arts escèniques: teatre, dansa, música, circ, poesia i cinema. Forma part de la Xarxa de Teatrets d'Osona i és conegut com la Sala Petita d'Osona.
Bibliografia
ANGLADA I ARBOIX, Emília (2008). Noms propis del Voltreganès. Vic: Eumo Editorial, Centre d'Estudis del Voltreganès, p. 28-29, 44, 70-71, 101, 104, 124.
BADIA I TORRAS, Lluís (1990). "La música a Sant Hipòlit". <<0,97 km2>>. La revista de Sant Hipòlit de Voltregà. Any III, nº 22, abril 1990, p. 2-3.
GARCÍA HERMOSILLA, Carles [et al.] (2010). Les Masies de Voltregà. Un riu d'història. Vic: Eumo Editorial; Manlleu: Museu Industrial del Ter; Les Masies de Voltregà: Ajuntament de la Masies de Voltregà, p. 212.
SERRALLONGA, J.; CROSAS, C.; CASAS, P.; SERRA, L. (2014). Sant Hipòlit de Voltregà, l'empenta d'un poble. Vic: Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà, Eumo Editorial, Museu del Ter, p. 16-17, 103-104, 146, 149.
SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS (2019). "Catàleg de béns a protegir". Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Sant Hipòlit de Voltregà. Document per a l'aprovació definitiva, setembre 2019. Codi identificador: 20.02.EA.
Https://teatresanthipolitvoltrega.cat/ [Consulta: 25-02-2020].
