Solanelles
Els Prats de Rei
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Amb el nom de Solanelles es coneix un jaciment arqueològic proper al nucli de població homònim i ubicat en unes grans roques que separen dos camps de conreu allargassats de cereals i que es troben al costat d'un creuament de camins a menys d'un km a l'est del mateix nucli.
Per un costat, al cim d'un bloc de roca sorrenca avui basculat es localitzen les restes d'una tomba excavada a la roca de forma antropomorfa, molt malmesa, sense la seva llosa de coberta, i de la qual amb prou feines se'n conserva un terç de la seva part superior (0'55 m), corresponent al capçal de forma quadrangular (0'30 x 0'22 m) i a part del tronc amb les espatlles (0'46 m) arrodonides. Molt probablement tenia una planta general trapezoïdal i per les seves dimensions corresponia a un individu adult. La poca profunditat conservada (0'15 m) testimonia la gran erosió que ha sofert aquesta tomba. A la mateixa roca es conserven dos graons excavats per accedir a la sepultura No hi ha cap rastre de la part del bloc que contindria la resta de la tomba i la part de l'escala que manca. Aquesta tomba correspondria a un tipus d'hàbitat rural dispers típic de la zona durant els últims segles de l'Antiguitat i els inicis de l'Edat Mitjana.
Per altra banda, en dues parets verticals d'aquestes roques s'hi localitzen una sèrie de gravats de difícil datació i interpretació, consistents en motius solars, cruciformes, circulars, així com altres formes i símbols sense catalogar. Destaca la representació d'un rostre en baix relleu en una de les arestes de la roca. Així com la tomba es podria datar entre els segles IX-X per la seva tipologia antropomorfa, els gravats són de difícil adscripció cronològica, més encara després d'haver sofert alteracions en els últims decennis, amb la qual cosa es fa encara més difícil una aproximació cronològica i cultural a aquestes manifestacions artístiques, les quals fins i tot podrien ser contemporànies (en especial, la cara). La resta de símbols i signes tenen paral·lels diversos tant a la prehistòria com a l'Edat Mitjana.
Història
Recent descoberts durant els anys 80 del segle XX durant l'ampliació d'uns camps, els gravats van patir una actuació anònima consistent en ésser resseguits per tal de ressaltar-ne l'aspecte. Malauradament no es conserven documents gràfics de l'estat inicial d'aquests gravats, però en base als resultats avui visibles se sospita que qui els va resseguir en va alterar notablement l'aspecte original. Arrel d'aquests lamentables fets, l'Ajuntament dels Prats de Rei va protegir els gravats amb unes planxes de ferro, actualment inexistents. Els gravats, doncs, continuen a la intempèrie i sense cap tipus de protecció.
Bibliografia
-DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE BARCELONA (1976): 'Solanelles', Els Prats de Rei (Anoia). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.
-ENRICH HOJA, Jordi (1992): 'Tomba de Solanelles', Catalunya Romànica XIX. EL Penedès, l'Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 477.
-SALES CARBONELL, Jordina (1993-94): 'Tombes i necròpolis isolades a la comarca de l'Anoia', Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 14-15, p. 317-336.
-ENRICH HOJA, Jordi; SALES CARBONELL, Jordina; ENRICH HOJA, Joan (2003): 'Les necròpolis tardoantigues i altmedievals a l'Anoia: els rituals d'enterrament i les seves pautes i models d'interrelació a l'espai rural', II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, ACRAM, Sant Cugat del Vallès, p. 662-673.
-CASANOVAS ROMEU, Àngels; ROVIRA PORT, Jordi (2003): 'Els grafitti i els gravats postmedievals de Catalunya', I Congrés Internacional de Gravats Rupestres i Murals (Lleida, 1992), Institut d'Estudis Ilerdencs, p. 797.
-ENRICH HOJA, Jordi; SALES CARBONELL, Jordina (2015): 'La comarca de l'Anoia entre l'Antiguitat Tardana i l'Alta Edat Mitjana. Poblament, organització territorial i algunes qüestions pendents', Actes de les II Jornades d'Arqueologia de la Catalunya Central, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, p. 23-42.
