Antiga sínia de tracció animal, situada a la ribera dreta de la riera de Guardiola, la qual conserva molt bé l'estructura subterrània, mentre que la part constructiva de superfície se la va endur la riuada de l'any 2000. Sobre el terreny actualment només és visible un forat rectangular, corresponent al pou per on es captava l'aigua. Aquest forat dóna pas a una gran mina subterrània coberta amb volta de pedra. Es tracta d'una mina que fa funcions de bassa, de planta rectangular. Té unes dimensions de 5 per 8 metres i una profunditat d'uns 4 metres. A la mina hi neix aigua però a la part final, a la dreta, té un petit forat que probablement és l'inici d'una conducció per captar aigua també de la riera, que es troba a uns 20 metres.
Al damunt mateix de la mina s'aixecava una construcció que cobria la sínia, de la qual no en queda res. Segons informació del propietari, aquí hi havia la plataforma circular on donava voltes l'animal. La rotació feia moure l'arbre o eix vertical i, mitjançant un engranatge, el moviment rotatori horitzontal es transformava en moviment rotatori vertical, el qual feia girar una cadena que baixava al fons del pou. Aquesta cadena, mitjançant un mecanisme de dos taps de goma, feia bombejar l'aigua per l'interior d'un tub. D'aquí sortia canalitzada cap als diferents horts que hi havia en aquesta zona. Damunt del mecanisme de la sínia s'aixecava una construcció de dues plantes que, a la part superior, servia com a estatge per al pagès. La sínia de taps es va generalitzar a principis de segle XX i va substituir la sínia de catúfols, que també era activada amb tracció animal. Més endavant es va imposar la sínia de pistons, activada mitjançant bieles.