Antiga sínia de tracció animal, situada a la ribera esquerra de la riera de Guardiola, la qual conserva l'estructura subterrània, mentre que la part constructiva de superfície se la va endur la riuada de l'any 2000. Actualment l'espai que ocupava la construcció, enmig d'uns horts, es troba totalment envaït per la vegetació. S'entreveu tan sols el forat rectangular corresponent al pou per on es captava l'aigua. La tipologia d'aquesta sínia és molt semblant a dues sínies més que hi ha molt properes: la del Tatjé i la de la Torre de l'Oms. En base a això, cal suposar que el forat del pou dóna pas a una gran mina subterrània, coberta amb volta de pedra, la qual captava l'aigua de la capa freàtica i, probablement, també l'aigua de la riera, que es troba a només 10 metres.
Seguint el mateix esquema de les sínies properes, al damunt de la mina hi hauria la plataforma circular on donava voltes l'animal. La rotació feia moure l'arbre o eix vertical i, mitjançant un engranatge, el moviment rotatori horitzontal es transformava en moviment rotatori vertical, el qual feia girar una cadena que baixava al fons del pou. Aquesta cadena, mitjançant un mecanisme de dos taps de goma, feia bombejar l'aigua per l'interior d'un tub de ferro. D'aquí sortia canalitzada cap als diferents horts que hi havia en aquesta zona. La sínia de taps es va generalitzar a principis de segle XX i va substituir la sínia de catúfols, que també era activada amb tracció animal. Més endavant es va imposar la sínia de pistons, activada mitjançant bieles.
