L'indret al voltant de cal Quico és anomenat des d'antic com les Fonts Joanes. És un lloc on hi havia diferents afloraments naturals d'aigua i on també hi passa un torrent que, amb els anys, ha estat canalitzat i desviat artificialment del seu curs natural. Encara avui es conserva un pou, anomenat Pou de l'heura, que és anterior a la casa i molt antic, i que tradicionalment havia servit com a pou públic. Així doncs, les Fonts Joanes era un indret frondós, situat al costat de l'anomenat camí dels Sagraments, un lloc on s'hi solien fer festes i trobades, i que també ha estat aprofitat des de temps antics per a l'agricultura de regadiu.
Els terrenys on hi ha la sínia eren una vinya que pertanyia a la casa de cal Tatjé, de Salelles, i segurament foren els amos d'aquesta casa els que van construir el pou, que ja existia quan l'any 1898 es va construir la casa de cal Quico. El fundador de cal Quico fou Francesc Fargas Playà, nascut a cal Nestet i fill de Valentí Fargas Brunet, que era el gran dels tres germans Fargas que van arribar a Salelles procedents de Castellgalí. Francesc era casat amb Dolors Tatjé Company, germana d'Anna Tatjé, que era la muller de Pere Tomàs, el fundador de la casa veïna de cal Pere. El fill i hereu de Francesc i Dolors, conegut com el Valentí de cal Quico, era casat amb Trinitat Morera Vila, de Marganell. El mecanisme de la sínia en el pou es devia introduir entorn dels anys 1920 o 30. La sínia de pistons, moguda per tracció animal, va estar en funcionament fins els volts de 1960, quan va ser substituïda per una bomba elèctrica.
