Sínia de cal Quico 2
Sant Salvador de Guardiola

    Bages
    Cal Quico (Salelles)
    Emplaçament
    Carretera vella d'Igualada (C-37 z) al km. 90,3 camí en direcció est uns 500 m.
    274

    Coordenades:

    41.70461
    1.79057
    399375
    4617687
    Número de fitxa
    08098-323
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    08097A002000190000ED
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Sínia de tracció animal, del tipus conegut com a sínia de pistons, la qual ha conservat tota la seva estructura i el mecanisme. Aquesta sínia proporcionava aigua per al consum domèstic de cal Quico, mentre que n'hi havia una altra de propera, vora la casa, que servia per regar els horts. La sínia es troba emplaçada uns 80 metres al sud-oest de cal Quico, vora el torrent conegut com el Rasot del Genovès, que uns metres avall s'ajunta amb el Rasot de la Peça tot formant un nou torrent anomenat el Clot del Reguer. Des d'antic, aquests torrents han estat canalitzats i desviats artificialment del seu curs natural per tal d'aprofitar-ne millor l'aigua. Fins i tot la llera de bona part del torrent està protegida mitjançant marges i enllosat de pedra seca. Tot plegat conforma un sistema d'infraestructures hidràuliques molt interessant que inclou diversos pous i sínies.
    La sínia pròpiament està formada per una caseta de pedra amb coberta a un vessant, a l'interior de la qual hi trobem un pou de planta rectangular d'una profunditat considerable. Davant la caseta hi ha el mecanisme al voltant del qual donava voltes l'animal. L'arbre o eix de la roda horitzontal és fixat a dues pilastres de formigó. De la part superior en surt el braçol amb el seu balancí, on anava fermat l'animal. A la part inferior una roda horitzontal connecta amb un eix que, mitjançant un engranatge transforma el moviment rotatori horitzontal en moviment rotatori vertical. Una roda vertical, situada a la part baixa de la caseta, feia moure una biela que activava un pistó, el qual feia bombejar l'aigua per l'interior d'una conducció en forma de tub que arribava fins a la casa. La sínia de pistons es va generalitzar ja entrat el segle XX i va substituir la sínia de taps. Aquesta, al seu torn, havia substituït la sínia de catúfols; totes eren activades mitjançant tracció animal.

    Informació oral facilitada per Fèlix Fargas Morera.

    L'indret al voltant de cal Quico és anomenat des d'antic com les Fonts Joanes. És un lloc on hi havia diferents afloraments naturals d'aigua i on també hi passa un torrent que, amb els anys, ha estat canalitzat i desviat artificialment del seu curs natural. Encara avui es conserva un pou, anomenat Pou de l'heura, que és anterior a la casa i molt antic, i que tradicionalment havia servit com a pou públic. Així doncs, les Fonts Joanes era un indret frondós, situat al costat de l'anomenat camí dels Sagraments, un lloc on s'hi solien fer festes i trobades, i que també ha estat aprofitat des de temps antics per a l'agricultura de regadiu.
    Els terrenys on hi ha la sínia eren una vinya que pertanyia a la casa de cal Tatjé, de Salelles, i segurament foren els amos d'aquesta casa els que van construir el pou, que ja existia quan l'any 1898 es va construir la casa de cal Quico. El fundador de cal Quico fou Francesc Fargas Playà, nascut a cal Nestet i fill de Valentí Fargas Brunet, que era el gran dels tres germans Fargas que van arribar a Salelles procedents de Castellgalí. Francesc era casat amb Dolors Tatjé Company, germana d'Anna Tatjé, que era la muller de Pere Tomàs, el fundador de la casa veïna de cal Pere. El fill i hereu de Francesc i Dolors, conegut com el Valentí de cal Quico, era casat amb Trinitat Morera Vila, de Marganell. El mecanisme de la sínia en el pou es devia introduir entorn dels anys 1920 o 30. La sínia de pistons, moguda per tracció animal, va estar en funcionament fins els volts de 1960, quan va ser substituïda per una bomba elèctrica.

    FARGAS MORERA, Fèlix (2012). Salelles, 1000 anys de fets i esforç, treball i creixement de la seva parròquia, p. 36,37,150.