Sèquia Monar
Ripollet
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Rec d'origen medieval, avui gairebé soterrat i convertit en una claveguera d'aigües residuals. El tram que passava pel terme municipal arrencava de la resclosa de Can Clos i feia moure els molins d'en Clos, d'en Buxó, d'en Ginestar, d'en Coll i el Martinet.
Una tradició diu que la Sèquia Monar, també coneguda com Molnar i Monnar, va ser construïda el segle X pels monjos de Sant Llorenç del Munt, recollia les aigües de la resclosa del Pinetó, en el terme de Castellar del Vallès, travessava de nord a sud el terme de Sabadell, d'una banda a altra del marge del riu Ripoll, i moria al terme de Montcada, prop de la confluència del Ripoll amb el riu Besòs. En l'època medieval, molt probablement, hi havia un conjunt de sèquies que canalitzaven les aigües del riu Ripoll mitjançant rescloses i recs que servien en primer lloc per a donar força motriu als molins i també per a regar els conreus i horts.
Història
En època medieval, l'aigua de la Sèquia Monar movia un gran nombre de molins fariners i drapers, i en època moderna un nombre important d'instal·lacions industrials, sobretot molins paperers. La Comunitat de Regants va controlar l'ús de les aigües del rec a partir del 1908 i fins que la seva gestió va passar a l'Ajuntament.
Bibliografia
BOLÒS i MASCLANS, J i NUET i BADIA, J (1998) La sèquia Monar i els molins del riu Ripoll (Sabadell, Vallès Occidental) CASANOVA I QUEROL, E i FONDEVILA I GUINART, Mª À (1992) Descobrir Ripollet, patrimoni contemporani, Barcelona, pp. 130-1 SÁNCHEZ i GONZÁLEZ, M "Els molins de la conca inferior del riu Ripoll (S. X-XVIII) (1):molins fariners". Arraona (Sabadell). 24, primavera de 2001. pp. 9-20. SÁNCHEZ i GONZÁLEZ, M "Els molins de la conca inferior del riu Ripoll (S. X-XVIII) (2): molins drapers i paperers". Arraona (Sabadell). 25, tardor de 2001, pp. 11-26.
