Santuari de la Mare de Déu del Carme

Caldes d'Estrac

Església de la Mare de Déu del Remei. D'estil historicista amb planta de creu grega. Un dels trets més característics d'aquest temple és el color rosat de les seves parets. La façana principal està orientada de cara a la mar, en sentit sud-est, amb coberta de teulada a dues aigües amb el carener perpendicular a la porta d'entrada. Aquest accés principal destaca per una successió d'arcs de mig punt sostinguts sobre columnes amb capitells d'inspiració vegetal. La porta, és una combinació de fusta i vidre, de doble fulla. A banda i banda de la porta principal trobem unes creus lobulades emmarcades en decoratius elements circulars sobre paret. Observem falses columnes laterals, així com motllures que travessen la façana en sentit horitzontal, marcant la diferència entre la planta baixa i el primer pis, i unes torres arrodonides. Al capdamunt de la porta observem tres vidrieres allargassades en arcs de mig punt. La teulada presenta creu terminal de ferro forjat. La façana posterior està en part tapada per l'existència d'una edificació que durant molts anys ha fet fa funció de rectoria. En realitat hi ha una petita passarel·la de metall amb barana de ferro forjat de formes geomètriques que comunica el temple amb la casa. Aquesta façana posterior té una lluerna rodona, una falsa finestra d'arc de mig punt i una petita finestra rectangular. Les façanes laterals presenten falsos contraforts, lluernes rodones, així com finestres allargades amb arc de mig punt, dues d'elles amb vidrieres. La coberta és a dues aigües en el seu primer tram, per trobar a la zona central una vistosa cúpula semiesfèrica de rajola de ceràmica vermellosa, de sis cares, i per sobre una doble cúpula octogonal coronada per una creu. I finalment al darrer tram hi ha una coberta de teula, a sis aigües. L'església està envoltada d'un petit jardí, excepte a la part posterior, on trobem la rectoria. A l'interior del temple destaca la imatge de la Mare de Déu del Remei, patrona dels mariners, que presideix el presbiteri, en la seva representació habitual: asseguda al tron, amb corona de metall de dotze estrelles, símbol de reina de l'univers, i amb el Nen Jesús a la falda. La imatge és de guix i està col·locada en un buit d'arc de mig punt i fons blau estrellat. El santíssim està situat a un dels laterals. Es tracta d'una peça de metall platejat, amb creu terminal i simbologia evangèlica a la porta. Joan Vila-Puig, pintor de paisatges i temes rurals, va ser l'autor de les pintures de la cúpula de l'església, que representen els àngels coronant la Mare de Déu. El mobiliari del temple és senzill i de fusta, tant l'altar major com els laterals, i també el viacrucis i els bancs. El terra està enrajolat, i també val la pena comentar l'existència de ventiladors penjats del sostre.