Estació RENFE

Caldes d'Estrac

Edifici aïllat de planta baixa, primera planta i terrat. D'estil neoclàssic, originari de l'època de l'arribada del tren a Caldes (mitjan segle XIX). La construcció s'adapta al terreny, superant un petit desnivell amb una vorera feta rampa. El color de l'edifici és el blanc, tot i que a algunes motllures i falses columnes hi és present el color salmó. Les capes pictòriques no estan en massa bon estat, de manera que faria falta a tota l'edificació una bona capa de pintura, tot i que la façana va ser remodelada no fa masses anys, a finals del segle XX.
Té accés per totes les façanes, tot i que podem considerar que la principal és la façana de muntanya, orientada en sentit nord-oest. A la planta baixa hi ha fins a cinc portes, tot i que l'única d'accés a l'estació és la que està més centrada, de grans dimensions, i de doble full. Les altres portes estan barrades des de dins. Totes presenten marcs amb arc de mig punt. Al primer pis hi ha quatre finestres i un balcó. Les finestres presenten arc de mig punt i repeu de pedra. El balcó, entre falses columnes, té una barana de ferro forjat, amb formes geomètriques. Podem destacar també la presència d'un fanal de mig cos, d'estil neoclàssic, incorporat a la façana de l'edifici, i una canyeria de desguàs de l'aigua que baixa del terrat. Com a element diferenciador entre plantes i terrat, observem motllures al llarg de l'estructura de tota l'edificació. La façana posterior, banda mar i orientada en sentit sud-est, destaca per situar-se sota coberta, ja que el viaducte de la N-II passa a nivell del primer pis. Aquesta és la façana que dóna directament al baixador de l'estació de tren. La façana presenta el mateix estil que la davantera, amb portes i finestres amb marc de mig punt, tant a la planta baixa com a la primera planta, i falses columnes. També hi veiem un altre fanal d'època i un rellotge de gran esfera, típic d'estació; ambdues peces incorporades a la paret. La façana lateral nord-est és la que permet accedir directament al bar de l'estació. La porta presenta una reixa senzilla de doble fulla, i al seu costat una finestra tapiada. A la primera planta les finestres són dues, amb repeu, i també estan tapiades. Porta i finestres van acompanyades de l'habitual marc en forma d'arc de mig punt. A més, observem un altre fanal i un rètol de ceràmica, allargat, de color blanc amb lletres blaves pintades on podem llegir Caldetas. A la façana lateral sud-est, a la planta baixa, trobem porta i finestra. La finestra està reixada. Al primer pis hi ha dues finestres amb repeu i arc de mig punt. Hi podem veure un altre rètol de ceràmica igual que el ja descrit, un fanal, i un aparell d'aire condicionat que trenca amb l'estètica neoclàssica de l'edificació, així com el rètol de metall, vermell, que llueix al capdamunt, on hi posa Caldes d'Estrac, en la versió catalana i oficial. El terrat està envoltat per un mur d'un metre d'alçada, amb una elevació lobulada a banda mar, que indicaria la preeminència d'aquesta façana en temps pretèrits, però que en l'actualitat, amb el viaducte passant a nivell del primer pis, queda absolutament desvirtuada. El terrat presenta vàries petites obertures, i uns dipòsits d'aigua. Com a curiositat podem observar que, tot i tenir la carretera N-II tan a tocar, no hi ha gaire soroll de vehicles. Per cert, a nivell de terrat hi ha una senyal de trànsit, que encara desvirtua més l'edifici.
A l'interior, a la planta baixa, la meitat de la superfície és pel bar de l'estació, que també fa funció de compra i venda de bitllets, amb un finestró que permet no accedir al bar si no es vol, i la sala d'espera, àmplia. El primer pis està parcialment tancat, per això hi ha vàries finestres tapiades; era l'espai que corresponia a la vivenda del cap d'estació. Es manté accessible una zona usada com a lavabo i magatzem del bar de l'estació.