Santa Victorina
Esparreguera

    Baix Llobregat
    Colònia Sedó.
    Emplaçament
    Carretera de la Colònia Sedó, a l'interior del conjunt.

    Coordenades:

    41.55049
    1.87204
    405930
    4600484
    Número de fitxa
    08076 - 88
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Historicista
    Segle
    XIX
    Any
    1892
    Estat de conservació
    Regular
    S'està portant a terme la restauració de teulades i repàs de façanes.
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si, IPA,30772
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    6005322DG0060N
    Autoria de la fitxa
    ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar

    L'església de la colònia Sedó es troba emplaçada al mig de la colònia obrera. Consta de una sola nau, amb una façana organitzada de manera ordenada amb elements classicistes. Al centre s'obre la porta d'entrada, d'arc de mig punt i amb una gran escalinata per accedir-hi. A banda i banda hi ha sengles finestres d'arc de mig punt. Totes tres obertures són protegides per un guardapols que ressegueix la forma dels arcs. A la part alta de la façana hi ha una gran rosassa circular i sobre la cornisa un petit campanar de paret d'un sol ull. A banda i banda de l'església hi ha adossades les escoles 8 separades per a nens i nenes), de manera que des de elles s'hi podia accedir a l'església directament. Estructuralment estan resoltes a la manera de naus laterals d'un temple basilical. Presenten teulada a una vessant a nivell inferior al de la teulada de l'esglesia, que és de doble vessant. Les façanes que segueixen la línia de la façana principal de l'església tenen un parell de finestres d'arc de mig punt.

    La colònia Sedó va ser fundada al 1846 per Miquel Puig i Catasús, que va construir al costat d'un antic moli fariner ja existent (Can Broquetes), un fabrica tèxtil que creixeria ràpidament, fins adoptar les característiques pròpies d'una colònia industrial i, finalment, al segle XX convertir-se en una de les empreses més grans i importants dins de la historia econòmica i industrial de Catalunya. A la mort de Miquel Puig (1863) el substituí el seu fill, Josep Puig i Llagostera, que inicià la construcció de vivendes per als treballadors, àmplia la fabrica i projecta diverses obres de desenvolupament. Fou el seu administrador, Antoni Sedó i Pàmies, qui culminaria el procés de creixement i formació de la colònia industrial que portaria el seu nom i qui desenvolupà el procés de producció tèxtil. Al mateix temps engrandí la colònia obrera amb nous habitatges per als treballadors i les seves famílies, amb instal·lació de botigues, escoles, l'església, un dispensari, cinema i casino, entre d'altres.Tot el conjunt de la colònia obrera estava situat al costat mateix de la fàbrica i s'estructurava en blocs allargats de vivendes de planta baixa i dos pisos que formaven set carrers paral·lels entre si. Al mig d'aquests carrers paral·lels hi havia l'església i , a banda i banda, les escoles. Desprès de la guerra civil de 1936-1939 la colònia arribà al màxim creixement, però alhora s'iniciaria els primers símptomes de crisi. Actualment la colònia Sedó s'ha reconvertit en un important polígon industrial on hi ha diferents empreses i activitats industrials. En un d'aquests espais industrials es situa el nucli central del Museu de la Colònia Sedó. L'església, emplaçada al mig de la colònia obrera, fou realitzada amb un gust estètic força auster però seguint unes línies neoromàntiques.

    " Església de la Colónia Sedó". Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic. CER (2003): Esglésies i capelles d'Esparreguera, pp. 17. DORELL-FARRÉ, G. (1992): Les colònies industrials a Catalunya. El cas de la colònia Sedo; Publicacions de l'abadia de Montserrat, Barcelona. GAVÍN, J.M. ( 1988): Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. N. 21, pp.64.