Colònia Sedó
Esparreguera
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Antiga fàbrica tèxtil amb varies naus, xemeneies, un aqüeducte, cases pels treballadors i una església amb escola. Són construccions senzilles i funcionals, de pedra i maó amb teulada a dues aigües. Les xemeneies conservades tenen diverses formes com una rectangular o altre helicoïdal.
Es conserva la Turbina Planas de 1400 CV al museu.
Actualment el conjunt de la colònia conté usos residencials, empresarials i de diverses indústries, a més d'usos culturals en el Museu de la Colònia Sedó.
Història
L'any 1841 es constituí a Barcelona la societat Miquel Puig y Compañía, amb el propòsit de fer filats de cotó. El 1850 es traslladà a Esparreguera (Baix Llobregat) on posà en marxa una fàbrica de filats i teixits de cotó. Miquel Puig morí el 17 de setembre de 1863 i el substituí el seu fill Josep. La societat canvià de nom i es digué Josep Puig y Compañía.
El 1875 li autoritzaren la construcció de la presa del Cairat i del canal que havia de portar l'aigua fins la fàbrica d'Esparraguera. El 1879 morí Josep Puig i l'empresa passà a mans d'Antoni Sedó qui donà un fort impuls a la companyia. Durant la dècada dels 90 del segle XIX l'empresa va fabricar un producte nou aprofitant la capacitat de producció d'energia hidràulica, el carbur de calci destinat a l'obtenció de gas acetilè per a l'enllumenat. L'any 1897 sol·licità autorització per a la construcció d'un canal industrial a Sant Andreu de la Barca que havia de permetre la segona fàbrica de calci de l'empresa. A la mort d'Antoni Sedó, l'any 1902, el succeí el seu fill i la nova societat es dirà Lluís A. Sedó en Comandita. La nova gerència iniciarà la fabricació d'un nou producte, les panes.
El 1903 es construí la primera central hidroelèctrica que hi haurà a Catalunya i a l'Estat espanyol. Durant l'any 1912 es tancà la fàbrica de carbur de calci de Sant Andreu de la Barca. El 1928 Lluís A. Sedó en Comandita comprà Tey y Compañía, fàbrica de teixits de seda a Rubí (Vallès Occidental). L'any 1936 converteixen l'empresa en societat anònima, amb el nom de Manufacturas Sedó SA. Durant la dècada dels anys 50 l'empresa arriba a la seva màxima expansió i a més de la fàbrica d'Esparreguera en té una a Rubí, una a Gràcia i una altra a Sabadell.
L'any 1979 l'empresa presentà suspensió de pagaments i inicià el procés de liquidació.
Bibliografia
BELLIDO CÁRDENAS, Rafel (2020). “La protecció urbanística de la Colònia Sedó”, a Materials del Baix Llobregat, 23, p. 49-54.
DOREL-FERRÉ, G. (1992). "Les colònies industrials a Catalunya. Els cas de la Colònia Sedó", Publicacions Abadia de Montserrat. Biblioteca Abad Oliva, núm.112.
DOREL-FERRÉ, Gràcia (2021). La Colònia Sedó d’Esparreguera: la llarga trajectòria d’una colònia industrial emblemàtica. Sant Feliu de Llobregat i Esparreguera; Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i Ajuntament d’Esparreguera: Edicions del Llobregat.
DOREL-FERRÉ, Gràcia (1998). “La photo d'entreprise ou l'usine magnifiée : le cas de La Colonia Sedo d'Esparreguera”, a La Gazette des archives, n. 180-181 , p. 78-85.
HERNÁNDEZ, Àngel i NAVARRO, Eleuteri (2015). Els ponts d’Esparreguera. Ajuntament d’Esparreguera, pp. 103-126.
LACUESTA, Raquel; GONZÁLEZ TORAN, Xavier (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Diputació de Barcelona, p. 116.
LLORDELLA, Joana (2018). “Cercant la identitat de les dones treballadores de Can Sedó d’Esparreguera”, a Materials del Baix Llobregat, 22, p. 43-54.
PAULO, J. (1989). Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera, p.82.
RENOM PULIT, Mercè. (2022). "La Colònia Sedó d’Esparreguera. La llarga trajectòria d’una colònia industrial emblemàtica, de Gràcia Dorel-Ferré", a Materials del Baix Llobregat, núm. 25, p. 99-100.
REY BERNADICH, Miquel (2019). Recuperació virtual de patrimoni industrial i cultural. La Colònia Sedó d'Esparreguera, Treball final de GRAU EN ENGINYERIA DE DISSENY INDUSTRIAL I DESENVOLUPAMENT DEL PRODUCTE (Pla 2010)
VILANOVA, A.; MOYA, S. (2005). Plan Director de la Colonia Sedó en Esparreguera. Inèdit.
