Santa Maria de Penafel / Santa Maria de Penyafel
Santa Margarida i els Monjos

    Alt Penedès
    El topònim de Penafel ja determina una zona de referència al municipi
    Emplaçament
    Al camí que uneix els Monjos amb el nucli de Moja (al terme d'Olèrdola)

    Coordenades:

    41.31614
    1.68354
    389813
    4574688
    Número de fitxa
    08251-3
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Romànic
    Gòtic
    Modern
    Barroc
    Segle
    XVII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    si, IPA 2778
    Accés
    Fàcil
    Religiós
    Titularitat
    Privada
    Arquebisbat de Barcelona. C. Bisbe, Barcelona
    Autoria de la fitxa
    Tríade scp

    Capella originàriament d'una sola nau. Avui hi ha un cos lateral i un porxo d'accés, edificats posteriorment. Les cantonades de l'edifici estan fetes de carreus de pedra. Destaca l'absis de la capella, que té una forma semicircular per dintre i octagonal a l'exterior. De la primitiva fàbrica romànica en resten només fragments de murs i la portalada lateral de mig punt -orientada al Nord- amb dues arquivoltes, un anell toral llis i dos capitells a banda i banda, també llisos. A la part superior de la façana principal hi ha un campanar d'espadanya de dos arcs que no contenen campanes i una creu. A l'interior destaca l'altar barroc de 1754.

    La primera referència documental de la capella data de 1097, on una notícia diu que ja estava construïda - "una fortificació i probablement al costat, una església" -. Altres document de 1131 i 1300 citen la capella. L'any 1577 hi havia 4 altars a l'interior de la capella. Els anys 1662 i 1668 es realitzen obres de consolidació. L'any 1676 es fan obres d'ampliació dirigides per Pere Blanc (mestre de cases). Una nova ampliació es va produir l'any 1749, de la mà de Josep Blanc i Fèlix Luem. De l'obra de fusta s'encarregà Josep Camp. L'altar actual és de1754, està fet per l'escultor Antonio Ochando i va ser donat per Josep Puig l'any 1772. Se sap que fins a començament del segle XX hi havia hagut dos retaules gòtics del segle XV.

    GIRONA, J.: (1980) 'Santa Margarida i els Monjos. Passeig per la nostra història.' Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Santa Margarida i els Monjos. P.91. GIRONA GALIMANY, Jaume (1985). Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985. Sta. Margarida i els Monjos. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona.