Santa Fe del Quer
Bagà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Església petita, d'una sola nau amb presbiteri quadrat i coberta amb volta de canó. La porta es troba a llevant i era d'arc de mig punt adovellada i ara inexistent ja que el mur està en ruïnes. El mur de ponent (oposat a la porta), és més ample que la resta de murs, de manera que sobresurt dels dos laterals. Els laterals estan reforçats amb tres contraforts a cada costat. L'aparell és molt irregular a l'exterior, i a l'interior encara resten parts de l'arrebossat i de pintura de calç blava. Es distingeix l'arrencada de la volta de canó que cobria l'interior, així com d'una cornisa a l'interior i alguna de les mènsules de les pilastres que suportaven la volta. A la paret del presbiteri hi ha una fornícula decorada amb dues pilastres adossades a l'exterior i coberta amb una petxina a la zona de la volta i també pintada de blau. Al costat dret davant del mur de la porta principal es conserva la base d'una creu de pedró. És una pedra tallada com un pilar de base quadrada i amb un forat al centre de la cara superior. La capella es troba en mal estat de conservació, amb la teulada esfondrada i molt tapada per vegetació.
Per arribar a l'església s'ha d'agafar el camí que des de Sant Joan de l'Avellanet porta cap a la Vinya Vella. Hi ha un trencant a la dreta, després de la casa Matallops, que porta a la casa Quer i d'allà s'ha de caminar cap a llevant fins arribar a l'església per un camí. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000.
Història
El lloc del Quer és documentat des de finals del segle X, mentre que l'església de Santa Fe és documentada l'any 1259, quan era regida per un donat (SERRA VILARÓ, 1930, vol II). Diferents llegats testamentaris a favor de l'església van fer possible la seva construcció al segle XIII, així com el suport econòmic dels prohoms de la vila de Bagà que van considerar a Santa Fe co-patrona de la vila, juntament amb Sant Esteve. L'església fou reformada al segle XIV, però al segle XVIII es bastí l'actual construcció aprofitant els fonaments i part dels murs de l'església romànica anterior, i fou beneïda l'any 1766. Durant la Guerra Civil de l'any 1936 va ser destruïda i avui resta abandonada. Damunt la porta hi havia un finestral amb vitrall que il·luminava l'altar amb el frontis fet de rajola valenciana amb la imatge de la santa i un senzill guarniment a tot el vol. Tenia també un petit cor de fusta
Bibliografia
AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.